El Vallès Occidental s’ha consolidat com una de les comarques amb més força econòmica de Catalunya després de la pandèmia. Així ho reflecteix l’Anuari Econòmic Comarcal 2024 BBVA, presentat aquest dijous per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’estudi, juntament amb el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester. Amb un increment del Valor Afegit Brut (VAB) del 4,1% el 2023, la comarca ha estat capaç de liderar la revifada econòmica catalana, només superada per la Ribera d’Ebre, que va registrar un augment del 4,6%.
El principal impuls del creixement en la nostra comarca s’explica per la fortalesa de la seva indústria, que va experimentar un increment del 4,3%, així com pel dinamisme del sector dels serveis privats, que va créixer un 4,1%. La construcció, per la seva banda, també va ser un pilar important, amb un augment del 3,1%. Oliver va destacar en la presentació els bons resultats de l’informe, destacant que “Osona, juntament amb els dos Vallesos, apuntaria al que hauria de ser un nou model, amb una indústria potent i uns serveis que els sostenen”.
Motor de l’eix metropolità
L’estudi inclou el Vallès Occidental dins del’Eix Metropolità de Barcelona (AMB), un dels grans motors econòmics de Catalunya. Aquest eix va registrar un creixement mitjà del VAB del 2,9%, una xifra que el situa per sota del Camp de Tarragona (3,2%) i l’eix gironí (3%). En aquest escenari, la nostra comarca es presenta com una de les zones més dinàmiques dins de l’eix, amb un teixit productiu diversificat i una indústria en ple creixement.
A nivell general, l’informe revela que l’economia catalana ha aconseguit recuperar els nivells del 2019, abans de la pandèmia, malgrat que el creixement del PIB català s’ha moderat fins al 2,6% l’any 2023. Així, Oliver va expressar que “podem dir que s’ha superat el cicle pandèmic i es retorna a certa normalitat”. Tot i això, el director de l’estudi va advertir que el consum privat encara no ha assolit els nivells prepandèmics, però el públic sí. En termes d’ocupació, l’evolució ha estat especialment positiva, amb els 3,6 milions d’afiliats a la Seguretat Social registrats el 2023, una xifra que supera en un 7,2% els nivells del 2019.
Empenta dels serveis privats
Una dada clau per explicar la nova dinàmica és l’empenta dels serveis privats, un increment de la indústria (3,5%) alhora que hi ha un alentiment en la construcció (1,8% ). En l’àmbit terciari, els afiliats dels serveis privats van créixer a tots els sectors. En aquest sentit, l’hostaleria va experimentar un creixement del 6%, mentre que en àmbits com la informació es va arribar al 5,6%. Altres sectors, com el transport (4,2%) i les activitats artístiques i recreatives (3,3%) també van contribuir significativament a l’impuls del sector terciari.
Oliver va destacar el creixement manufacturer com a bàsic, assenyalant que l’economia del país és sòlida en el sector alimentari, el químic, la maquinària electrònica o el farmacèutic. L’economista insisteix en “un incipient canvi de model productiu, caracteritzat per la combinació de manufactures i sectors professionals, que ja s’intuïa abans de la pandèmia i que tenia el seu punt fort en les exportacions industrials catalanes”.
Un sector primari en decadència
Tot i aquestes dades esperançadores, no tots els sectors han tingut el mateix comportament. El sector primari, fortament afectat per la sequera i l’augment dels preus de l’energia i les matèries primeres, va registrar una caiguda pronunciada del 16,3% al Vallès Occidental. “En el primari, els resultats són força negatius de forma generalitzada, sumant-se a les dificultats internacionals i les restriccions associades a la sequera”, indica l’informe. Arreu de Catalunya, aquest sector també va patir una davallada generalitzada, amb xifres similars a les comarques de muntanya (-20,1%), l’eix gironí (-19,5%) i el Pla de Lleida (-16,1%). Pel que fa a l’eix metropolità, on s’inclou el Vallès Occidental, la caiguda també va ser similar, del 15,6%.
