Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Des de l’esclat del canvi climàtic fa ara uns anys, alternatives a l’ús de combustibles fòssils com el petroli o el gas han anat ressorgint, ja que fa més de 30 anys que les noves tecnologies basades en altres combustibles varen ser desenvolupades, tot i que mai s’havien arribat a implementar en projectes concrets fins en aquest moment.
Així avui dia, és una realitat el desenvolupament de la tecnologia fotovoltaica solar, la d’acumulació electroquímica en bateries que ha proporcionat l’arribada i extensió del cotxe elèctric i de l’híbrid.
La tecnologia de l’hidrogen aportava fa uns anys un aire fresc, que comportava la no emissió de gasos contaminants, i es compaginava de forma clara amb petites centrals fotovoltaiques com centres de producció d’hidrogen per electròlisi de l’aigua, que alimentaven motors de combustió o dipòsits d’emmagatzematge. El fet de la necessitat de grans infraestructures de transport específiques ha dut a un cert allargament en la seva introducció. La carrera de l’hidrogen va lenta, i els seus efectes han estat molt durs pels inversors que han vist com de les primeres expectatives de creixement han seguit fortes correccions. L’avantatge important és que aquesta font, atorgava a països sense gaires fonts primàries d’energia fòssil, la possibilitat de ser independent i mantenir uns nivells de costos energètics que li permetessin competir amb els països d’orient.
La notícia de fa uns dies, de nous desenvolupaments a Texas, d’un motor de combustió d’hidrogen, de rotació sense pistons, molt més lleuger perquè no necessita refrigeració, molt més eficient (quasi un 60%), que implica una rebaixa de l’escalfament per rotació i pèrdues, i alhora que treballa a més baixa temperatura (per sota dels 1.200 °C) evitant així la combustió de nitrogen i sofre, i, per tant, emetent com a gasos només vapor d’aigua sense cap contaminant més, suposen una esperança. Aquests nous prototips podrien donar l’empenta definitiva a aquesta tecnologia.
