El retorn a la feina pot generar malestar, manca de concentració, estrès… A les portes del setembre, molts treballadors pateixen la síndrome postvacacional, de la qual ens parla la psicòloga terrassenca Cristina Gómez.
Com definiria exactament la síndrome postvacacional? Comencem per definir què s’entén per “síndrome”. Segons la RAE, “és un conjunt de símptomes característics d’una malaltia o estat determinat”. Ara bé, en els principals manuals de diagnòstics i classificació dels trastorns mentals no es recull aquesta síndrome. Llavors, podem dir que no existeix com a categoria diagnòstica. Això no vol dir que no s’observi que algunes persones, en acabar les vacances i haver de recuperar la seva rutina habitual puguin experimentar malestar psicològic que s’acompanya de certs símptomes com desgana, cansament, apatia, desencís, anhedonia, tristesa, insomni, ansietat… El fet de retornar del “paradís” associat a les vacances per a tornar a la”batalla” de la quotidianitat fa que molts ho acusin, i més si la rutina a la qual tornen no és estimulant per a ells.
Hi ha algun grup de persones més propens a patir aquest malestar? Les persones que acostumen a patir aquest problema són aquelles que tenen més càrrega de responsabilitats i, per tant, estan més exposades a l’estrès. Persones amb entorns de treball molt exigents, amb canvis de torn continus, amb sobrecàrrega de feina… També aquelles que estan en entorns poc estimulants i monòtons, o bé persones que puguin percebre que la seva professió els posa en cert risc. Tot i això, aquest fet és molt subjectiu, perquè un mateix treballador pot viure la seva professió com a estimulant i un altre fent el mateix ho percebi de forma contrària.
Afecta més a persones amb una determinada franja d’edat? Els que més poden patir la tornada a la normalitat postvacacional són els de mitjana edat, ja que acostumen a tenir més càrrega de responsabilitats. A banda d’aquest factor, es poden trobar que, a més de retornar a la feina, han d’ocupar-se dels seus fills a la vegada que cuiden els pares. Això suposa molta càrrega i exigència… Per tant, diria que les dones són les més exposades.
Com es pot diferenciar la síndrome postvacacional d’altres formes d’estrès o ansietat relacionades amb la feina? En principi, la síndrome postvacacional s’hauria de resoldre al cap de pocs dies després de la tornada a la normalitat, reprenent de nou els antics hàbits saludables que ajudin al benestar. En canvi, unes altres formes d’estrès o ansietat es donaran independentment del període de l’any en el qual ens trobem. Per exemple, molts comerciants ho passen malament durant els mesos de desembre i gener per l’estrès que pot suposar preparar la temporada nadalenca i les posteriors rebaixes. D’altra banda, qui treballa en assessoria li pot passar el mateix en les èpoques en les quals s’han de presentar impostos. Si ens centrem en situacions més dramàtiques, podríem esmentar el que vam passar els sanitaris en les onades de la pandèmia. En definitiva, aquest malestar es dona sempre que la persona percebi que se li demanda més del que pot abastar o quan li manquen eines o recursos per poder resoldre allò que se li encarrega.
Quin paper poden jugar les empreses i els companys de feina en ajudar les persones a readaptar-se? Un entorn
laboral positiu on la col·laboració i l’empatia entre treballadors sigui la tònica habitual, serà de gran ajut per prevenir la síndrome postvacacional. Per exemple, si un treballador amb menys càrregues percep que un altre en té moltes, pot oferir-se per canviar-li el torn durant el primers dies, sempre que sigui possible. A més, les empreses podrien mirar de reprendre el ritme a jornades més reduïdes o compactades. De la mateixa manera que ja es fa al mes de juliol per evitar les hores de calor, al setembre es podria implementar per ajudar a la readaptació laboral.
Quins consells donaries per prevenir la síndrome postvacacional? Podem afrontar la tornada de dues formes. La primera és començar els darrers dies de vacances a reconduir els horaris de son i vigília, recuperant també bons hàbits alimentaris i l’exercici físic, organitzant cada dia quelcom per evitar trobar-nos amb feina acumulada. Hem d’evitar tornar un diumenge al vespre per començar l’endemà dilluns amb la nevera buida. També podem fer a l’inrevés. És a dir, començant amb una jornada més reduïda que ens permeti tenir més temps per ocupar-nos d’allò que és necessari a la tornada. Hem de posar límits en el sentit de no carregar-nos amb més responsabilitats de les que ens pertoquen. Evidentment, tenir una professió que sigui una passió ajuda a retornar. Un altre consell és evitar deixar el gruix dels nostres plans il·lusionants per les vacances, tenint durant l’any “mini vacances” o sortides engrescadores que ens permetin agafar aire per a la següent capbussada.
