Terrassa ha millorat el seu nivell socioeconòmic, però aquest continua sent pitjor al de la mitjana catalana. Segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i corresponents al 2021, la nostra ciutat té un índex socioeconòmic territorial (IST) de 97,8, lleugerament per sota del valor de referència per a Catalunya, que és de 100, però un pèl més alt que el que tenia el 2020, quan era de 97,6.
De fet, aquest 97,8 és el segon nombre més alt dels darrers cinc anys, només superat pel 97,9 del 2018. Del 2015 al 2018, l’IST de Terrassa havia anat augmentant tímidament any rere any, però el 2019 i el 2020 va retrocedir. Segons les noves dades donades a conèixer aquest dijous, el 2021 va tornar a repuntar.
L’IST resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. Dels sis indicadors (dos sobre la situació laboral, dos sobre el nivell educatiu, un d’immigració i un de renda) que serveixen per conformar l’índex, Terrassa surt més mal parada que Catalunya en tres d’ells. Un 15,6% de la població egarenca de 20 anys o més té estudis baixos enfront d’un 15,2% a Catalunya. A la nostra ciutat, la població jove sense estudis postobligatoris arriba al 29,1%, gairebé 3,5 punts més que la mitjana catalana (25,7%). A més, la renda mitjana per persona al conjunt de Catalunya es va situar el 2021 en 14.748 euros i a Terrassa, en 13.875.
En canvi, el percentatge de treballadors de baixa qualificació és similar a un territori i altre: un 12,1% al conjunt de Catalunya i un 12% a Terrassa.
Pel que fa als altres dos indicadors, en el d’estrangers de països de renda baixa o mitjana, Catalunya supera Terrassa per poc: són un 12,4% enfront d’un 12,1%. En el de població ocupada de 20 a 64 anys és a l’inrevés: a Terrassa és un 66,1% i a Catalunya, un 65,1%.
El cinquè per la cua a la comarca
Amb el conjunt d’aquestes dades és com surt el 97,8 d’índex socioeconòmic territorial de Terrassa, un valor que situa el nostre municipi com el 19è dels 23 del Vallès Occidental i el 640è dels 947 de Catalunya.
A la nostra comarca, només quatre municipis tenen un índex més baix que el de Terrassa. Destaca, a la cua, Badia del Vallès, amb un 84,8, però també Montcada i Reixac (95,3) i Ripollet (95,4). Sabadell, l’altra capital, també està per sota de Terrassa, amb un 97,1.
En total, set municipis vallesans tenen un índex situat entre 80 i 100, 12 localitats superen la mitjana catalana i se situen entre 100 i 120 i quatre municipis sobrepassen els 120.
De fet, arreu de Catalunya també hi ha força diferències rellevants en el nivell socioeconòmic segons municipis: n’hi ha 49 que tenen un IST alt (és a dir, supera en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana) i a l’altre extrem, n’hi ha 31 amb un IST baix (20 punts o més per sota de la mitjana). Dels 49 municipis amb el nivell socioeconòmic més alt, 13 es troben a les comarques centrals, 12 a l’àmbit metropolità i 10 a les comarques gironines. En canvi, dels 31 amb el nivell socioeconòmic més baix 15 són a Ponent i 9 a les comarques gironines.
Barcelona se situa per sobre la mitjana catalana, amb un valor de 107,4. En canvi, altres grans ciutats catalanes com l’Hospitalet del Llobregat i Badalona estan per sota amb un 85,2 i un 93,9, respectivament.
Matadepera encapçala el rànquing
Segons l’Idescat, els municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2021 són Matadepera (131,8), Castellolí (126,0), Sant Just Desvern (124,6), Tiana (124,6) i Sant Cugat del Vallès (124,5). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb l’índex més baix són Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66,0).
