Estandarditzar el càlcul de la petjada hídrica i intentar tenir indicadors sectorials per no haver d’aplicar mesures “indiscriminadament”. Aquestes són dues de les propostes per a la indústria que ha plantejat aquest dimecres Marc Oliva, enginyer industrial i director de la consultora Solstener, en una sessió a la Cecot sobre el futur de l’aigua a Catalunya. I és que la situació de sequera que travessa el país ha portat al Govern de la Generalitat a establir diverses mesures i limitacions en el consum d’aigua i “durant tota aquesta última fase d’aplicació del pla d’emergència tota la indústria havia de reduir un 25% el consum”, malgrat que algunes d’elles ja havien pres mesures amb anterioritat, cosa que va generar preocupacions i dubtes en el teixit empresarial.
Ara bé, segons el president de la comissió de Canvi Climàtic d’Economia Circular del Col·legi d’Enginyers de Catalunya i membre de l’equip Coordinador de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, “tradicionalment, la major part de la indústria no ha vist l’aigua com un cost substancial, especialment si ho comparem amb l’energia”, i això ha dificultat veure la viabilitat de les inversions, “quan això no va només de si les actuacions que es puguin fer per estalviar aigua seran viables o tindran un retorn econòmic, sinó que hem d’incorporar el risc de desabastament”.
Així, Oliva defensa que cal continuar desenvolupant actuacions a nivell industrial per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua i demana que les indústries intensives explorin la possibilitat de recuperar l’aigua. L’expert assegura que hi ha oportunitats en regeneració d’aigües residuals pròpies o urbanes per a procés o producte que s’haurien d’estudiar i ahir va posar d’exemple la planta de tractament terciari d’aigües residuals d’AITASA per al sector petroquímic de Tarragona.
Estrès hídric
Oliva ha fet aquest plantejament en una xerrada en què ha defensat que més enllà de la sequera el que hi ha és un problema d’estrès hídric, és a dir, que en condicions normals, amb precipitacions mitjanes, la demanda d’aigua sobre l’oferta que tenim ja és força elevada i que no és un problema només de Catalunya sinó que és bastant generalitzat a la península Ibèrica. Segons l’enginyer, a més, l’augment de la població portarà a una major demanda d’aigua i el canvi climàtic, amb l’increment de la temperatura, a una major evapotranspiració, amb la qual cosa tindrem menys aigua de la pluja disponible. A més, cal sumar-hi una major imprevisibilitat, va dir.
“Tenim un desajust generalitzat entre oferta i demanda i quan arriben períodes d’escassetat s’accentua moltíssim”, ha advertit Oliva, que sosté que, en aquest context necessitarem més aigua “no convencional”, és a dir la que no ve directament de la pluja, i que, en aquest sentit, tenim un dèficit d’infraestructures. Per a l’expert, a més, hi ha dos problemes afegits, el de tenir unes xarxes “rígides i poc resilients”, és a dir, “unes xarxes de distribució urbana que no estan connectades sovint entre elles o no a tot arreu” i dos organismes de governança diferents en l’aigua a Catalunya.
Segons Oliva necessitem millorar les xarxes d’abastament d’aigua, perquè “no ens podem resignar a tenir un 20% de mitjana de pèrdues”, millorar la productivitat en el sector agrícola, disposar de més dessalanitzadores i eines per a la regeneració i plantejar-se seriosament la possibilitat d’utilitzar els aqüífers com a reservori. També reclama, però, una xarxa interconnectada que permeti que “quan en una zona hi hagi dèficit d’aigua i en una altra, excedents, poder transportar-la” i proposa un corredor de l’aigua, “una gran canonada que connectés del nord a sud, més o menys seguint l’AP-7″.
