Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Com podem llegir als llibres dels grans inversors, l’inversor ha de treballar sempre amb sentit comú, però la veritat és que a la majoria d’inversors no professionals els costa passar de la teoria a la pràctica i aprendre que el que és més bàsic és invertir amb confiança a llarg termini, especialment pensant en el poder del dividend per aconseguir maximitzar els guanys o l’èxit. Així, com a norma bàsica, l’inversor ha de ser optimista i creure en les possibilitats que té a favor seu per créixer a llarg termini, malgrat entrebancar-se moltes vegades pel camí. Els mercats, i en especial els índexs borsaris, són el perfecte exemple d’optimisme del mercat, ja que històricament sempre han acabat alcistes a llarg termini. Tant és així que les caigudes més grans s’han recuperat de 3 a 5 anys, excepte en el crac del 29.
Tots sabem que el nostre cervell està molt més atent a les notícies dolentes i als efectes adversos, i per tant tendim a buscar qualsevol excusa per vendre. Això és el que provoquen les situacions de por, fent que la gent vengui irracionalment, arrossegant els mercats cap avall. Aquest fet ha passat i continuarà passant, però la realitat és que mercats com el dels EUA en els últims 60 anys han multiplicat per 6 i el mercat borsari per 35. Per tant, el sentit comú diu que s’ha de tenir més paciència, i la tendència alcista s’ha acabat sempre imposant en el llarg termini.
Per poder saber quins moments són millors per invertir, es pot seguir el mercat i esperar quan hi ha caigudes per entrar, però la millora respecte a una inversió periòdica, per exemple cada mes, no supera històricament el 10% més de guany, i això, sense haver d’estar pendent del mercat. La inversió basada en els dividends també és una bona política d’inversió per generar fluxos d’ingressos passius, malgrat que té algunes implicacions fiscals que cal controlar. Per tant, la inversió s’ha de dirigir cap a empreses estables, rendibles, madures, amb fluxos de caixa estables i reinvertir els dividends especialment en els mercats estrangers, que acabaran potenciant el creixement a llarg termini. La inversió en aquests casos pot ser tant activa, buscant valor del gestor, com passiva, entrant en índexs i minimitzant riscos i despeses, o bé una mica de cada cas.
