Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Amb l’excusa de la presentació de l’oferta de fusió, i posterior OPA hostil, m’agradaria fer algunes consideracions sobre les operacions plantejades aquests dies. A finals de la setmana passada el BBVA va fer la proposta de fusió per absorció al Banc Sabadell. L’operació implicava un bescanvi d’accions entre les dues entitats amb una paritat de 4,83 accions del Sabadell per una del BBVA, cosa que situava el preu de l’acció del Sabadell prop dels 2 euros. A nivell fiscal, l’oferta presentada atorga als accionistes poder allargar la possible pèrdua acumulada sense estar forçat a realitzar-la i poder aplicar-la en un futur, ja que aquesta queda incorporada en el cost de les noves accions del BBVA entregades a canvi.
La no aprovació de l’oferta per part del consell d’administració del Sabadell ha forçat el BBVA a fer una nova oferta formal, en aquest cas en forma d’oferta pública d’adquisició d’accions (OPA), amb condicions econòmiques semblants a l’anterior, forçant així a saltar-se el consell perquè siguin més del 50% dels accionistes els que hagin de dirimir si accepten o no.
Sempre que hi ha una oferta de fusió o d’una OPA, el mercat acostuma a tenir un comportament previsible que és conegut i aprofitat com a estratègia d’inversió. L’empresa gran, que absorbeix, cau en la seva cotització mentre l’empresa petita, que és l’absorbida, l’augmenta. Aquest és exactament el moviment que hem vist des dels moments previs a l’anunci de fusió o de l’OPA. Molts inversors fan l’estratègia de desfer posicions en accions de l’empresa gran i entrar en les accions de la petita abans de la notícia o bé també prenent posicions baixistes en derivats sobre l’empresa gran i alcistes en la petita, tancant abans de la formalització final de l’oferta per anar a especular en l’obtenció d’un diferencial.
Si l’OPA hagués estat a un preu fix de l’acció del Sabadell, com va passar anys enrere amb Terra, els accionistes que tinguessin pèrdues acumulades es veurien obligats a materialitzar-les, limitant la seva compensació fiscal als quatre anys fiscals següents.
