Dur a terme una actuació proactiva en prevenció, en salut laboral, en conciliació i flexibilitat o en motivació. Per aquestes vies passa la labor per intentar combatre l’absentisme laboral, protagonista d’una de les preocupacions que ha crescut els últims temps entre les empreses. Així ho han exposat aquest dijous diversos representants de la Cecot i Egarsat, que han organitzat una sessió conjunta per analitzar les dades i proporcionar eines i mesures d’orientació i suport a les empreses.
Segons AMAT, l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball, el cost de l’absentisme arreu de l’Estat espanyol el 2023 hauria arribat als 142.000 milions d’euros. El tercer trimestre de l’any passat, l’entitat va comptabilitzar 27 hores d’absentisme per persona, quan la jornada laboral pactada va ser de 460 hores. L’AMAT exposa que això equival al fet que 1,27 milions de treballadors no es van presentar al seu lloc de treball diàriament, dels quals 995.626 estaven de baixa mèdica. Així, la taxa d’absentisme seria del 7%, un 0,3% més tant respecte del segon trimestre com del mateix període trimestral del 2022.
“Lamentablement, no deixa de ser un dels problemes estrella”, ha exposat el president de la Cecot, Xavier Panés, que ha qualificat la situació d'”especialment greu en les empreses petites, mitjanes i microempreses, perquè quan hi ha absentisme en una empresa d’aquests dimensions l’activitat se’n ressent de manera molt més acusada”. El líder patronal ha assegurat que si s’analitzen les dades de l’Institut Nacional d’Indústria i de l’AMAT, “quan els indicadors d’activitat productiva són positius i la taxa d’atur baixa, es dona un increment de baixes per incapacitat laboral” i ha mencionat com a altres possibles causes el col·lapse del sistema sanitari, el creixement de patologies relacionades amb la covid, “la cultura basada en el fet d’anar a buscar la baixa” o “el fet que alguns convenis col·lectius complementin les prestacions fins al 100%, pot desincentivar el retorn a la feina”.
/ Nebridi Aróztegui
En aquest sentit, Panés demana al Ministeri de Treball que reconsideri la manera de calcular les taxes d’absentisme utilitzant la mitjana de tota la plantilla i no la individual i insta el govern a capacitar més les mútues col·laboradores de la Seguretat Social perquè puguin realitzar altes i baixes en contingències comunes i en accidents no laborals.
Carlos Garriga, president d’Egarsat, que ha advertit que més de la meitat dels treballadors ha estat de baixa l’any passat i que només el 12% dels treballadors concentren el 60% de les baixes, ha reclamat també que les mútues “puguem ajudar una mica en contingències comunes, perquè si ho fem bé en accidents, s’entén que amb baixes traumatològiques haurien de poder-ho fer bé també”. Alhora, ha reivindicat que tant políticament com les organitzacions empresarials defensin més aquestes entitats, que –ha assegurat–”pel mateix problema de baixa, estan resolvent el problema en menys dies i de forma més econòmica” que la Salut Pública.
Accions a les empreses
Raquel Sellarès, cap de gestió preventiva d’Egarsat, ha intentat donar eines a les empreses per fer front a aquesta situació i ha destacat la importància d’anar més enllà del que marca la llei i buscar la salut holística o integral, englobant tant la salut física com la mental, però també la motivació, i la conciliació i la flexibilitat.
Sellarès ha explicat que és interessant estudiar els accidents o les baixes per altres motius, saber per què s’han produït i de quin tipus són, en quins departaments, en quins llocs de feina, per sexes i per edat, formar i capacitar el personal, fer revisions periòdiques de salut, millorar les instal·lacions amb zones d’higiene o convertir-se en espais cardioprotegits i adaptar el lloc de treball a persones considerades sensibles, a les que ja han passat per una baixa o a les que puguin tenir problemes físics o mentals. També ha mencionat la possibilitat de contractar professionals per fer sessions pràctiques en la gestió de l’estrès i orientació psicològica i fer accions de promoció de l’activitat física, l’alimentació saludable, plans antitabac o programes per prevenir l’obesitat.
/ Nebridi Aróztegui
Ha comentat la rellevància de tenir en compte la gestió de l’edat, més quan cada cop “treballarem més anys”, saber com vol acabar la persona la seva carrera professional, fer canvis tècnics o, altre cop, adaptar llocs de treball i tipus de feines.
D’altra banda, ha indicat la possibilitat de contractar professionals de suport en període de gran càrrega de treball per no sobrecarregar a la resta i, a nivell de motivació, la idoneïtat tenir un pla d’incorporació i no contractar una persona que busqui condicions que no li podràs oferir, fer reunions periòdiques en que tothom pugui aportar i se senti part de l’equip, oferir oportunitats de creixement professional i personal, premiar o reconèixer els mèrits professionals o aspectes més essencials i “amb cost zero”, com tractar la gent amb respecte, tant amb paraules com amb accions”.
També ha parlat de la possibilitat de teletreballar parcialment, de beneficis econòmics com assegurances mèdiques, partides econòmiques per a menjador escolars o llar d’infants i compensacions per sobre del sector per pernoctar fora del domicili i permisos laborals com possibilitar la realització de borses d’hores compensables en dies de vacances.
