Diners

Compromís a recuperar pes industrial i avançar cap a la simplificació administrativa

PSC, ERC, Junts i PP coincideixen en la demanda del teixit empresarial d’avançar cap a l’agilització administrativa i reforçar el sector industrial mentre mostren les seves diferències en política fiscal o infraestructures en un debat organitzat per la Cecot

La Cecot ha convidat el PSC, ERC, Junts i el PP a debatre en una sala força plena de públic / Nebridi Aróztegui

Potenciar l’activitat industrial perquè recuperi pes dins de l’economia Catalana i avançar cap a la simplificació administrativa. Aquestes són dues de les principals reivindicacions de la Cecot i també dos dels punts en què hi ha hagut certa unanimitat entre els polítics que han participat aquest dilluns en el debat preelectoral organitzat per la patronal amb seu a Terrassa. Tant el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent (ERC), com Òscar Ordeig (PSC), Joan Canadell (Junts) i Santi Rodríguez (PP) s’han mostrat a favor d’impulsar la indústria i intentar agilitzar tràmits. En canvi, han expressat més diferències pel que fa a política fiscal i infraestructures, dos dels altres blocs que han format part del debat.

“En aquesta qüestió hem tocat fons, hem d’aprofitar que els pròxims anys es jubilaran molts funcionaris per fer una reforma a fons. Nosaltres proposem un pla nacional per a la transformació de l’administració“, ha assegurat Canadell respecte de les preocupacions expressades per representants sectorials de la Cecot quant a “ofec normatiu i tramitacions administratives”. L’expresident de la Cambra de Barcelona ha apostat, entre altres, per implementar una mena de síndic empresarial o bústia de reclamacions, acabar d’implementar la finestreta única empresarial i el “fast track” administratiu i anar cap a una adminisitració molt més digital, així com per la declaració responsable com “la manera d’actuar per definició”. Un aspecte, aquest últim, que Torrent també veu amb bons ulls. El republicà ha defensat que en aquesta legislatura han “potenciat” la finestreta única empresarial i que la llei de facilitació de l’activitat econòmica contempla la possibilitat de considerar certs projectes com estratègics i reduir “a la meitat” els tràmits administratius, tot i que ha reconegut que fa falta més silenci administratiu positiu i més declaracions autoresponsables.

Ordeig també ha plantejat la digitalització i reforma de l’administració, lamentant que la falta d’acompanyament, segons ha dit, sigui un dels principals motius de la deslocalització d’empreses, que hi hagi àrees de l’adminstració “amb gent a punta pala i altres colls d’ampolla que necessiten més personal” i que a la finestreta única li quedi encara “molt recorregut”. “Si el ciutadà té un termini màxim per respondre a l’administració, l’administració tampoc s’hauria de passar d’uns terminis raonables”, ha indicat.

“Hem de simplificar molt les normes i els tràmits administratius”, ha considerat, per la seva banda, Rodríguez, que creu que hi ha “massa lleis i normes per aconseguir-ho”.

25% del VAB

Tots ells s’han mostrat d’acord amb l’objectiu que la indústria arribi a un 25% del Valor Afegit Brut (VAB) català el 2025, com marca el Pacte Nacional per a la Indústria. Ara bé, Ordeig ha assegurat que “tenim mancances estratègiques que no ens ho permetran” i ha reclamat més mes governança conjunta amb el sector. En la línia, Rodríguez –que demanat col·laboració publicorpivada en finançament projectes empresarialss, seguir “especialitzant-nos” en certs sectors i “posar remei a les males notes del sistema educatiu català o la mala formació dels joves l’acabarem pagant en la indústria”– ha exposat que el mateix Pacte contemplava que el 2025 aquest pes fos del 22% i “estan on estem, és difícil”.

Torrent s’ha defensat, insistint en què “després de molt anys en què ens havien dit que la millor política industrial és la que no existeix; finalment en tenim” i assegurant que la indústria va créixer el 2023 un 3,5% a Catalunya, “cosa que contrasta amb el decreixement de la zona euro”.  El conseller, però, ha admès que cal legislar més pensant en les pimes i ha proposat un pla transversal de petita i mitjana empresa, amb una fiscalitat progressiva i concursos públics mes orientats i oberts a pimes. De la mateixa manera, ha comentat que cal seguir impulsant l’FP i la inversió en recerca i desenvolupament industrial.

El president de la Cecot, Xavier Panés, s’adreça als representants polítics que han pres part en el debat / Nebridi Aróztegui

En aquesta línia, Canadell ha recordat els problemes expressats per les empreses per trobar personal qualificat i ha proposat reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i posar en marxa una llei d’aprenents i un fons per fer formació dins de l’empresa. El diputat també ha indicat la necessitat, a parer seu, de transformar el model econòmic i anar cap a “una indústria del coneixement que se sustenti en la tecnologia”.

En aquest sentit, tant Ordeig com Torrent han destacat, d’alguna manera, la feina feta en recerca i desenvolupament a Catalunya i han assenyalat que cal dedicar més esforços a la transferència de coneixement.

Finançament

En el debat també s’ha parlat de finançament i política fiscal.

El PSC és partidari d’un nou model de finançament “perquè tenim un model que dona molts recursos quan hi ha activitat econòmica creixent però potser no encaixa prou bé quan s’estanca la partida”, d’una gestió conjunta dels impostos amb el Govern de l’Estat i de “revisar” i “posar ordre” als tributs autonòmics amb la filosofia d'”impostos progressius i determinades gravacions del tram autonòmic en aquells acomportaments empresarials que ens interessi incentivar”. ERC accepta “mirar quins impostos es poden matisar”, però demana un model de finançament singular que ens permeti recaptar i gestionar el 100% dels impostos dels catalans.

Rodríguez creu que el finançament autonòmic està caducat i que cal renovar-lo, considera que Catalunya no és dels territoris més perjudicats, però sosté que cal un nou sistema que “garanteixi la suficiència de la prestació dels serveis públics de cada comunitat; que permeti els recursos necessaris i suficients sense privilegis“. Canadell, per la seva banda, vol revisar tots els impostos autonòmics “i veure si s’ha complert l’eficàcia que se’ls suposava”, tenir la clau de la Seguretat Social i que Catalunya pugui recaptar tots els impostos i “en tot cas, una quota de solidaritat que en cap cas pot superar el principi d’ordinalitat”, així com “arreglar l’infrafinançament” i “exigir poder fer totes les infraestructures prioritàries a Catalunya a costa del deute històric que l’Estat no ha executat”.

Infraestructures

En aquest camp, el de les infraestructures, Canadell ha criticat que en l’ampliació de l’aerorport “hem perdut tres anys”. També ha mencionat la B-40 i la ronda Nord, assegurant que “ja anem tard fins a Sabadell” i que no són partidaris del 2+2 fins a Granollers, però “hem de buscar una millora de les vies secundàries per descongestionar la B-30″.

Rodríguez ha lamentat un problema d'”incompetència”, ha dit, i la “cultura del no” i ha reclamat desencallar l’ampliació de l’aeroport. També ha fet esment a la B-40. Ha dit que és “fonamental” per a l’àrea de Barcelona, el Vallès i per desconegestionar i connectar l’AP-7 amb l’A-2.

Torrent ha valorat l’acord pel traspàs de Rodalies i ha considerat imprescindible el Corredor Mediterrani i l’ample europeu. Pel que fa a l’aeroport defensa que sigui un hub intercontinental però creu que això “no depèn només de les pistes, sinó també de la gestió” i sosté que “segons com fem l’ampliació de l’aeroport hipotecarem el futur port, que és tant o més important”.

Cal un gran acord per executar infraestructures que tenim pendents com les hidràuliques, les d’energies renovables i les viàries”, ha exposat, per la seva banda, Ordeig.

De fet, pel que fa a infraestructures hidràuliques, tots han estat d’acord en què cal fer força feina, igual que en tot allò relacionat amb la transició energètica, tot i que amb mirades diverses.

To Top