La Cecot ha participat aquesta setmana del debat sobre els principals problemes de les pimes arreu d’Europa en el marc de l’assemblea general de la xarxa Early Warning Europe, creada al 2016, entre d’altres per la patronal amb seu a Terrassa, que vol facilitar el canvi de mentalitat sobre l’alerta primerenca, la segona oportunitat i la fallida, així com la implementació de mecanismes d’alerta primerenca a tot Europa. La directora del Departament d’Emprenedoria i Creixement Empresarial de la Cecot i directora del servei de HelpEmpresa, Laura Sallent Cucurella, ha estat convidada, conjuntament amb Eleni Tzoka Stecka, la coordinadora de la fundació Firmy Rodzinne de Polònia, i Jacqueline Zuidweg de l’entitat Geldfit dels Països Baixos, a prendre part del panell d’experts.
Un problema compartit ha estat la inestabilitat política i la excessiva burocràcia a la que han de fer front les pimes, a més de la seva reduïda dimensió, “que no afavoreix en absolut la competitivitat en escenaris globals”, assenyala l’organització multisectorial. “Malgrat tots els governs aposten per fer créixer les empreses dels seus territoris, la realitat és que moltes empreses, al convertir-se en mitjanes i per tant passar de tenir 49 a 50 treballadors, han de fer front a molta normativa que suposa la inversió de temps i recursos i que al final del dia desincentiva el creixement”, lamenta l’entitat empresarial.
Al llarg de la conversa també s’ha compartit la problemàtica de la desconnexió entre oferta i demanda en el mercat laboral, on hi ha moltes posicions que queden descobertes malgrat les taxes d’atur estructural es mantenen, exposa la Cecot. “A Catalunya, a més, s’estan patint les conseqüències directes del canvi climàtic, amb una sequera prolongada que està afectant, entre d’altres, moltes pimes, especialment les del sector agropecuari, industrial i turístic”, afegeix la patronal.
Al llarg de la conversa han sortit també temes tals com la gran incertesa que provoca la guerra a Ucraïna, especialment a Polònia, que provoca que moltes inversions no es realitzin al país i marxin fora, i que els consumidors estalviïn més. D’altra banda, als Països Baixos s’està vivint un escenari postpandèmic, on moltes de les empreses estan fent fallida perquè no poden retornar els préstecs contrets durant la pandèmia.
Des d’Alemanya s’ha posat sobre la taula el gran volum de tancaments d’empreses que s’està vivint en l’actualitat, en especial d’autònoms. Des de Cantàbria s’ha assenyalat el trencament de les cadenes de valor al tancar diverses empreses industrials, problemàtica compartida també per Xipre, que ha afegit que estant notant molt l’increment del cost de l’energia i especialment del transport, en ubicar-se lluny del continent. Des de Croàcia també s’ha assenyalat el problema de la integració de la immigració, que és vista per certs sectors com un problema i no pas com a part de la solució per generar més riquesa.
Més enllà del panell d’experts, i en el marc de l’assemblea, la jornada també ha servit per presentar els nous membres de la xarxa, per parlar del nou escenari que s’obre amb les eleccions europees a les portes i de les noves normatives que s’estan implementant per a les pimes. També s’ha comptat amb la conferència de Sanjeev Ahuja, president de Missing Bridge, de Early Warning India, que ha parlat sobre la implementació d’eines per a la resolució de conflictes a les pimes de manera prejudicial a la Índia, així com amb la conferència del professor Rudy Aernoudt, de la Universitat de Gent, sobre els reptes de les empreses europees, des d’una perspectiva filòsòfica i econòmica. Addiciolament, Marco Iacuitto, assessor de la EISMEA, ha presentat la tasca feta des de l’observatori europeu de pagament, on es fa un seguiment sobre la morositat a les empreses, un dels principals problemes de moltes pimes que les posa al límit de la seva supervivència.
La trobada ha acabat amb l’elecció del comitè director pel 2024, la renovació de la confiança en l’actual equip gestor i en el manteniment i creació de nous grups de treball conjunt entre tots els membres. L’assemblea s’ha dut a terme de manera híbrida, tant de manera presencial a Brussel·les com en línia per aquells participants que no hi han pogut assistir presencialment.
