L’Índia, amb més de 1.400 milions d’habitants (tants com a la Xina, però amb una piràmide poblacional més regular), protagonitza un creixement econòmic sostingut de prop del 7% al PIB en els quatre últims trimestres i ja el 2022 es va convertir en la cinquena economia mundial en superar el PIB del Regne Unit.
Les condicions financeres i la baixa inflació, juntament amb una política econòmica més lliberal des dels governs liderats per Narendra Modi (que sembla que tornarà a ser escollit aquest any) i una forta aposta per la tecnificació digital del país a través d’“India Stack”, un sistema que ha aconseguit connectivitat general i facilitats de pagament en línia més segures, ràpides i sense papers i que ha permès eliminar barreres entre la gran societat rural i la urbana, ha augmentat la productivitat de les petites i mitjanes empreses que són el 30% del PIB i el 40% de les exportacions i ha reduït dràsticament la corrupció, i ha convertit la seva economia en una de les més avançades digitalment.
Els puntals d’aquesta economia, que els experts creuen que continuarà creixent per sobre del 6% els pròxims 10 anys i que el 2050 pot aportar fins al 18% del PIB mundial, són la indústria, les manufactures i el consum. La realitat és un fort teixit industrial lligat a l’entrada de nous fabricants xinesos que amb el bloqueig de la Xina han invertit a l’Índia i han potenciat la indústria i la manufactura, com pot demostrar-ho la duplicació a la producció d’iPhones d’enguany a l’Índia. De la mateixa manera, el consum està sent un factor molt important del creixement, potenciat per la nova classe mitjana. Els casaments arriben a prop de 10 milions a l’any i el seu efecte, per exemple, és patent sobre el preu de l’or, per la compra de joies en la seva temporada.
Amb les seves peculiaritats, és l’economia que creix més de pressa dins dels emergents. S’ha beneficiat del bloqueig de la Xina i està molt diversificada, de manera que el seu creixement és molt menys volàtil. El creixement del PIB sempre ha tingut el seu reflex en les borses, per l’elevat increment en els beneficis generats per acció, de tal manera que és l’economia que més valor aporta comparativament, davant del creixement del PIB.
