Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
L’anàlisi fonamental basada en les dades econòmiques vigents de les companyies o de la suma d’aquestes és el factor principal per decidir la bondat d’una inversió i la perspectiva evolutiva d’una empresa o sector en el futur, ja que amb aquest mètode podem determinar quina és la valoració borsària esperada d’aquí a un termini determinat i si en l’actualitat està sobrecomprada (el valor actual sembla per sobre del valor intrínsec per fonamentals) o sobrevenuda (el seu valor de mercat és inferior al que per fonamentals s’espera).
La majoria d’inversors sempre emprenen l’anàlisi de les companyies segons els seus resultats, quasi exclusivament. En aquest sentit, utilitzen habitualment les ràtios anomenades PER (nombre d’anys que amb els beneficis generats hem d’esperar per recuperar la inversió), rendiment per dividend (retorn real per dividend en % sobre la inversió realitzada), EV/EBITDA (vendes respecte als beneficis després d’impostos, depreciacions i amortitzacions), “free cash flow yield” (% de caixa lliure respecte a la facturació), el valor comptable de la companyia segons llibres, la valoració que fa hisenda respecte a la capitalització del 20% dels beneficis dels tres últims anys, la ràtio de solvència (>1,3-1,6 es considera solvent), les ràtios per conèixer el nivell d’endeutament, on comparem deute amb el “free cash flow”, i també el termini de duració d’aquests deutes.
Són menys els inversors que fan especial menció a una ràtio que considerem molt determinant per garantir el futur creixement, i per tant complir les expectatives de revalorització futura, que és el ROCE (retorn sobre el capital emprat). Aquesta ràtio és vital per conèixer l’eficiència del negoci. Un ROCE alt ens indica que el capital usat genera un alt rendiment a l’empresa. El nivell de ROCE només és comparable en empreses del mateix sector, malgrat que sempre les companyies de ROCE més alt, estiguin al sector que estiguin, podran generar més rendiment futur que les de ROCE inferior. Aquesta ràtio ha estat posada en relleu pels grans inversors com Warren Buffet, Peter Lynch, Mohnish Pabrai, Charlie Munger, Howard Marks o Terry Smith. Tots ells l’utilitzen per determinar les empreses de més qualitat, les més eficients, amb més avantatges competitius, amb més possibilitats de reinversió per créixer, i amb més probabilitats de generar beneficis i durant més temps i, per tant, amb valoracions cada dia més altes.
