Tot i la incorporació massiva de la població femenina al mercat de treball en les darreres dècades, des del Consell Comarcal del Vallès Occidental i el seu observatori destaquen que la integració de la dona en el mercat laboral no s’ha arribat a completar en condicions d’equitat i asseguren que la segregació ocupacional continua sent el principal factor a l’hora d’entendre la bretxa salarial de gènere. En termes generals, les dones encara predominen en aquelles professions relacionades amb les cures i les tasques domèstiques, que acostumen a ser més precàries en estabilitat i amb una menor retribució; mentre que les que tenen una major presència masculina es caracteritzen per demanar tasques manuals, amb, també, un major prestigi social.
Les dades d’afiliació a la Seguretat Social per sectors d’activitat mostren que les dones destaquen en l’Assistència en establiments residencials o les Activitats sanitàries, amb un 83,8% i un 73,6% d’afiliades, o en ocupacions tradicionalment femenines, com la Indústria del cuir i del calçat (87,6% de dones) i la Confecció de peces de vestir (71,9%). La majoria de les activitats econòmiques masculinitzades estan, en canvi, relacionades amb la indústria, com la Metal·lúrgia (13,5% de dones) o la Fabricació de materials de transport (13,6%), així com amb el sector de la construcció, com les Activitats especialitzades de la construcció (11%). “A més, també és rellevant tenir en compte que en el règim de cotització de treballadors de la llar, el 98% de les persones afiliades a la comarca són dones”, assenyalen des del Consell Comarcal.
Educació i salut i serveis socials
Segons l’Observatori del Vallès Occidental, el factor clau per entendre la posterior segregació ocupacional és l’elecció de la branca d’estudis i aquí destaca que les dades d’estudis en curs del Cens de 2021 mostren que la branca d’ensenyament més feminitzada és la d’Educació, amb un 80,9% d’estudiants dones. Per sobre del 70% d’alumnat femení també hi ha els ensenyaments relacionats amb la Salut i els serveis socials (73,6%) i els d’Agricultura, ramaderia i veterinària (70,7%). En les branques de Ciències socials, periodisme i documentació (63,3%) i en les d’Arts, humanitats i llengües (60,3%), aproximadament, 6 de cada 10 alumnes eren dones. Els ensenyaments que presenten un major equilibri són aquells relacionats amb els Negocis, l’administració i el dret, amb un 53,3% de dones.
Font: Observatori del Vallès Occidental, a partir de les dades del Cens de Població i Habitatges de l’INE
A l’altre extrem, amb una proporció molt elevada d’alumnat masculí, se situen els estudis de Tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) amb el 88% d’homes. Amb un 73,8% d’homes se situen els estudis relacionats amb l’Enginyeria, indústria i la construcció.
Pel Consell Comarcal un dels motius que porten a dones i a homes a les eleccions acadèmiques desequilibrades pot ser el procés de socialització al qual es veu sotmesa la joventut i que porta al fet que s’interioritzin gustos, preferències i expectatives diferents, una circumstància que indiquen que es pot relacionar amb els estereotips de gènere.
Nivell educatiu
Tot plegat coincideix amb un context en què les dones han anat millorant de forma interrompuda el nivell educatiu, amb una menor incidència de l’abandonament escolar prematur entre elles i amb el fet que cada generació ha assolit nivells de formació més alts que les precedents. Això, però, ha tingut una repercussió relativa en la reducció de les desigualtats laborals.
Les dones de generacions més antigues accedien menys que els homes a la formació, el que actualment es tradueix en una alta proporció de població femenina amb més de 65 anys sense estudis finalitzats (48,2%), 16 punts superior que la del col·lectiu masculí (32,1%), segons les dades del Cens de Població i Habitatges de 2021.
De la mateixa manera, hi ha una major propensió de les dones més joves a cursar estudis superiors. Més de la meitat (52,3%) de la població femenina d’entre 20 i 34 anys té assolit un nivell d’estudis superior, mentre que en el cas dels homes del mateix grup, la xifra és més de deu punts inferior, d’un 40,1%. En la franja de 35 a 49 anys es registren proporcions similars, amb un 52,5% de les dones amb estudis superiors i un 41,3% dels homes.
En canvi, en la població de 50 a 64 anys, el pes de les persones amb un nivell formatiu superior se situa en ambdós sexes al voltant del 35%. I en la franja de població amb més de 64 anys, només l’11,3% de les dones tenen un nivell superior de formació assolit, al voltant d’11 punts menys que els homes (21,8%).
Font: Observatori del Vallès Occidental, a partir de les dades del Cens de Població i Habitatges de l’INE
En paral·lel, la proporció de persones entre 18 a 24 anys que han assolit com a màxim l’ESO respecte al total de població del mateix grup d’edat (el que es coneix com a abandonament escolar prematur) se situa en el cas de les dones en el 16,3%, set punts per sota dels homes (23,1%).
Entre els municipis de més de 50.000 habitants de la comarca, Terrassa presenta la major diferència, superior a vuit punts, entre el col·lectiu femení (18,8%) i el masculí (26,9%). A Sabadell, la diferència és de més de set punts i a Rubí arriba a sis punts i mig. A Cerdanyola és de cinc punts i a Sant Cugat baixa a poc més de tres.
