Una vintena d’institucions del teixit econòmic i empresarial català, entre les quals hi ha les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, Terrassa inclosa, i Foment, de la qual és sòcia la Cecot, han signat una declaració per exigir una reforma “ambiciosa” del model de finançament i assolir un sistema federal o un pacte fiscal que garanteixi “la suficiència financera” de Catalunya.
L’escrit, que signen les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, Foment, Pimec, el RACC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, FemCat i Barcelona Global, arriba quan el Govern és a punt de presentar la seva proposta de finançament “singular” i just després que s’hagin filtrat les dades d’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya, que el 2022 van ser del 42,9%. Els signants denuncien que l’actual model “frena el progrés econòmic” de Catalunya.
De fet, segons aquesta vintena d’institucions i entitats econòmiques, cal que el nou model de finançament garanteixi l’autonomia financera i el principi d’ordinalitat, tenint en compte, també, el cost de la vida a cada comunitat autònoma. “El sistema actual no és equitatiu i permet que comunitats autònomes amb un PIB per càpita més elevat i que més aporten al sistema poden acabar disposant de menys recursos que d’altres que aporten quantitats inferiors”, asseguren els signants de la declaració. Per això, consideren “important acotar de manera efectiva i transparent el grau d’anivellament de recursos” entre comunitats. “Tenir en compte el cost de la vida és determinant per garantir que els recursos s’assignen de manera equitativa i que no es produeixi una pèrdua de renda familiar disponible real en cap territori”, assenyalen.
Per aquesta vintena d’entitats, un model federal o un pacte fiscal assegurarien que el nou model de finançament fos “transparent i eficient” i, acompanyats d’un “mecanisme de solidaritat”, podrien ser “beneficiosos” tant per Catalunya com per la resta de comunitats autònomes.
En el seu escrit, apunten que el model federal, similar al dels Estats Units, “permetria a les comunitats autònomes disposar de forma directa i dins del mateix exercici fiscal dels ingressos”, millorant així “la robustesa del sistema”. Per les associacions, això només requeriria d’una reforma de la LOFCA, i permetria que l’Estat i les comunitats compartissin “les mateixes bases imposables”.
En el cas d’un pacte fiscal, la Generalitat “administraria i recaptaria tots els tributs generats en el territori”, assumint un poder similar al que tenen les comunitats forals actualment. “La responsabilitat d’administrar els recursos disposats directament promouria una gestió responsable per part de l’administració catalana”, apunten.
Competències
En qualsevol dels escenaris, però, els signants de la declaració consideren que caldria introduir “mecanismes que garanteixin el principi de lleialtat institucional”, i “definir i blindar” les competències de cada administració. De fet, consideren que els problemes de competències són la “principal font de confusió i conflicte” entre administracions i el seu origen rau “en la falta de concreció i correspondència entre les competències legislatives en determinats àmbits i les competències i responsabilitats de despesa”. Així, per exemple, afirmen que la llei de dependència ha generat un “fort augment de la despesa de les comunitats autònomes”, però sense que rebin una “dotació” apropiada.
Finalment, i coincidint amb la filtració de les dades d’execució pressupostària, les entitats exigeixen una “major correspondència entre el que es pressuposta i el que s’executa, i habilitar mecanismes transparents i efectius de rendiment de comptes respecte del grau d’execució”. “Territoris com Catalunya, amb una major densitat i potencial econòmic, no estan rebent un nivell d’inversions proporcional a les seves necessitats, ni el volum d’aquestes inversions és proporcional al pes que representa el PIB català en el del conjunt de l’Estat”, afirmen la vintenta d’entitats signants de la declaració. En aquest sentit, apunten que Catalunya “se situa sistemàticament per sota del pes de Catalunya en el PIB i també del que li correspondria per índex de població”.
Les 20 institucions signatàries reclamen que la Intervenció General de la Administració de l’Estat (IGAE) –l’òrgan encarregat del control de les finances públiques– publiqui les dades d’inversió territorialitzada que s’esperaven el maig del 2023, i que les continuï publicant amb el mateix format i periodicitat. Així mateix, les institucions signants també reclamen que es faci pública tota la informació necessària per saber les balances fiscals de totes les comunitats.
La Cecot aplaudeix i es suma a la demanda
La Cecot comparteix el posicionament expressat aquest dimarts per aquesta vintena d’entitats econòmiques. “Aplaudim la iniciativa perquè estem totalment alineats amb els principis de transparència, equitat i eficiència en tots els àmbits econòmics que comporten la gestió dels diners públics i perquè el retiment de comptes que forma part del nostre ADN reivindicatiu és necessari per poder fer avançar projectes en el marc del bé comú i la cohesió social”, expressa el president de la patronal amb seu a Terrassa, Xavier Panés. “Considerem que és important que quan es tracta d’alinear i enfortir peticions de país, com més entitats hi donin suport més representatiu serà, per als Governs, del que pensen les empreses del país. També les industrials que representem des de la nostra entitat”, afegeix.
La proposta conjunta conté demandes com assegurar l’autonomia financera, millorar la capacitat de gestió i recaptació tributària, així com garantir el principi d’ordinalitat, unes línies ja recollides en el Manifest contra el dèficit fiscal impulsat per Economistes pel Benestar el mes de febrer de 2023, i al que la Cecot també s’hi va sumar.
L’organització empresarial amb seu a Terrassa també coincideix a reclamar al Govern que es torni a publicar la distribució territorial de la inversió del sector públic estatal, com també tota la informació necessària per a conèixer les balances fiscals de totes les comunitats autònomes amb l’Estat.
