L’economista Oriol Amat aposta per un creixement de l’activitat econòmica i una reducció de l’atur aquest 2024, així com l’avançament cap a un aterratge suau dels tipus d’interès. Alerta, però, que caldrà estar atents a la geopolítica, que ha definit com un dels riscos que s’haurà de seguir més de prop.
El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha compartit aquest dimarts amb el teixit empresarial de la Cecot les tendències, els desafiaments i les oportunitats que s’entreveuen en l’horitzó econòmic per a l’any 2024. En la sessió, organitzada pel Club Cecot Financer Fiscal, l’expert ha recollit les diverses previsions que indiquen que els preus de l’energia tinguin tendència a baixar i la inflació també, amb la vista posada en què el 2025 pugui arribar al nivell “òptim” del 2%, així com la baixada dels tipus d’interès, amb l’euribor a 12 mesos fins al 3% el 2024 i el 2,5% el 2025, i el pronòstic que el PIB mundial seguirà creixent enguany, que l’espanyol ho farà entre un 1,5% i un 2% i que el català se situarà el voltant de l’1,8%. “Si no s’esguerren les qüestions geopolítiques anem cap a un creixement de l’economia per sobre de l’1,5%, cosa que és positiva”, ha destacat, tot ressaltant també el pronòstic de la Cambra de Barcelona que la taxa d’atur baixi.
Amat ha reconegut que la incertesa segueix present, però ha assegurat que els nivells d’ara “són menors que els que hem viscut recentment” i ha mencionat cinc reptes actuals amb incidència directa en l’economia, que ha classificat en diversos nivells, fent servir els tres colors del semàfor. Així, ha parlat de la inflació, que ha col·locat en la categoria verda, ja que “teníem un risc alt, però està baixant” perquè “ara estem entre un 3,1% i un 3,8% però ja està anant cap al 2%, que és el que es considera una bona inflació”, i els tipus d’interès (carbassa), que “segons el que diuen els bancs centrals sembla que tendiran a seguir baixant, tot i que amb molta parsimònia, però que actualment encara són alts”.
També ha mencionat el canvi climàtic (vermell), assenyalant l’augment dels desastres naturals i assegurant que “la humanitat, en conjunt, no estem fent els deures”, i la geopolítica (vermell), de la qual ha dit que “potser és el major risc que tenim actualment”. Mentrestant, el cinquè repte que ha exposat han estat els canvis disruptius, que ha acolorit de taronja en considerar que són un risc però alhora també una oportunitat. Amat ha explicat que les empreses que generen més valor eren abans empreses amb actius tangibles i que ara en canvi són companyies basades en intangibles i ha detallat que quan es parla de revolució industrial sempre hi ha la por de quedar-se sense feina perquè “les tecnologies destrueixen llocs de treball, però en creen molts més”. “La intel·ligència artificial pot superar la intel·ligència humana però la suma de la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana juntes guanya la intel·ligència artificial sola”, ha afegit.
Fortaleses i febleses de Catalunya
Pel que fa a Catalunya, l’economista ha ressaltat com a fortaleses la ubicació, el clima i la qualitat de vida; la gran quantitat de recerca bàsica; i una economia diversificada i internacionalitzada, entenent internacionalitzada com el pes que la suma del turisme, les exportacions i la inversió estrangera té en el PIB. Però encara ha assenyalat més febleses: l’atur i la precarietat juvenil, la piràmide de població, un sector públic amb un deute i un dèficit alts, el dèficit fiscal, el “gap” entre formació i demandes de les empreses, la poca transferència de coneixement i la poca col·laboració publicoprivada que al seu entendre hi ha i, sobretot, la caiguda de la productivitat, que ha atribuït a diverses causes com a la menor mida de les empreses, l’absentisme, l’excés d’inversió poc productiva i llocs de treball de baix valor afegit; i una “mala regulació i teranyina burocràtica“. “Quan la legislació europea es transposa es complica i quan la legislació espanyola arriba aquí s’empitjora, però és que quan s’aplica encara s’empitjora més i això ho fa molt complicat a la gent que vol emprendre”, ha lamentat.
La sessió ha tingut lloc a l’aula magna de la Cecot / Nebridi Aróztegui
Sigui com sigui, el catedràtic ha fet referència a l’evolució del 2022 i el 2023 tot destacant la bona evolució de les exportacions i el PIB, la pujada de la borsa, la rendibilitat dels fons propis de les empreses catalanes, la reducció de l’endeutament i un creixement equilibrat en què el factor rendibilitat i vendes supera el d’actius i deute. També ha ressaltat que les empreses catalanes, en conjunt, estan generant beneficis i liquiditat, explicant que tot i la feblesa de la productivitat i dèficits importants en R+D, la rotació dels actius és positiva i el palanquejament és favorable, ja que el cost del deute ha pujat però el rendiment que se’n treu és favorable.
D’altra banda, també ha mencionat el creixement dels dividends els últims anys, encara que ha lamentat la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats, un atur que es redueix però encara és alt, l’augment en la creació d’empreses però la reducció del nombre d’empreses grans i mitjanes i un deute públic que baixa en percentatge respecte del PIB però encara elevat.
Així, amb tot plegat, ha resumit el 2022 i el 2023 com dos anys “no excel·lents per a tothom però bons en general”.
Reptes
Amb tot, per a aquest 2024, a més de la previsió de creixement, Amat creu que sembla que s’aconseguirà l’aterratge suau de la inflació i els tipus d’interès i que l’activitat creixerà i es reduirà l’atur. Tot i això explica que els reptes són millorar la productivitat, fent incidència en la teranyina burocràtica, l’R+D i aprofitant el talent juvenil; la creació de valor econòmic, social i mediambiental; la reducció del dèficit fiscal i d’infraestructures; la reducció de les precarietats; la intel·ligència artificial, el món híbrid i el teletreball, i la dificultat per atraure i retenir talent.
De fet, preguntat directament pel cas de Terrassa i la pèrdua de pes industrial, el catedràtic ha exposat que, al seu parer, cal tant aquí com a nivell general, més R+D i innovació, reforçant els vincles entre universitat i empresa i la transferència de coneixement i una millor regulació i simplificació administrativa.
