La Cecot sosté que el 2023, com van pronosticar, hi ha hagut un alentiment de l’activitat econòmica tot i que l’exercici s’ha tancat “millor del que s’esperava inicialment”. Ara bé, insisteixen que el comportament ha estat molt dispar segons sectors i que preveuen que el 2024 segueixi l’alt grau d’incertesa, una certa desacceleració econòmica i un creixement moderat. Sigui com sigui, el president de l’entitat, Xavier Panés, considera que les empreses han demostrat una gran capacitat de resiliència i de fer front a les dificultats, “adaptant-s’hi a una velocitat de vertigen, però ni el govern ni les administracions són capaces d’anar a la velocitat que necessitem les empreses del segle XXI”. “Potser estem arribant a l’esgotament d’un sistema rígid i caduc”, ha indicat aquest dilluns el president de l’organització multisectorial, que ha avançat que des de la Cecot intentaran impulsar un gran pacte de país per reformar l’administració pública, alhora que ha reclamat “un paper molt més actiu de la societat civil organitzada” i ha fet “un clam per recuperar la força de l’associacionisme que practiquem entitats com la Cecot i tots els col·lectius empresarials que la conformen”.
Panés a lamentat un “excés de burocràcia” i un “entorn administratiu i normatiu hiperegulat que és totalment desfavorable a l’activitat empresarial”. “Aquesta actitud sobregarantista de l’administració la fa ser lenta i ineficient. Si l’administració no és capaç de gestionar el volum de recursos amb eficiència, continuarà sent un fre a l’increment de la productivitat del conjunt de l’economia. Sense una gestió eficient dels recursos difícilment es podran abordar els reptes que tenim”, ha exposat el president de la patronal, que ha mencionat, entre altres, l’envelliment de la població, les qüestions mediambientals i la transformació digital, aspecte aquest últim respecte del qual la Cecot demana un Pla Nacional de Digitalització dotat amb 30.000 milions d’euros. La patronal creu que el Kit Digital no és suficient i reclama, en aquest sentit, l’adopció d’incentius fiscals per impulsar la digitalització en les pimes, una aposta per la formació i el suport tècnic i una millora de la infraestructura i la connectivitat i un finançament accessible.
En la trobada anual amb el mitjans de comunicació celebrada aquest dilluns el secretari general de l’entitat, Oriol Alba, ha exposat com a principals reptes empresarials la manca de personal qualificat, l’increment dels costos laborals, la caiguda de la productivitat, l’absentisme laboral, la transició energètica, el finançament, la intel·ligència artificial i la ciberseguretat. Alba ha explicat que si bé el 2021 i 2022 es van fer molts esforços en l’àmbit del consum fotovoltaic, el 2023 s’ha estabilitzat i els esforços han anat cap a plans de descarbonització, però ha assenyalat que totes aquestes transformacions necessiten inversions i finançament i que “l’escenari d’increment del cost financer genera dificultats i pot ser un fre”. En aquest sentit, Panés ha apuntat que “si bé fa tres mesos semblava que el BCE ja no pujava més els tipus i que es podia abaratir el preu del diner, la conflictivitat en el Mar Roig fa que potser ens ho haguem de replantejar”.
Indústria i àmbit laboral
Pel que fa concretament a la indústria, Sebastià Garcia, assessor de la patronal, ha comentat que fins el 2023 no s’ha recuperat el nivell prepandèmia i que s’ha assolit “però amb molta feblesa”. Alhora, l’assessor ha insistit que tot i que el nivell de cost dels consums i les matèries primeres s’ha relaxat respecte del 2022, continua encara molt per sobre del 2019. Així les coses, ha reivindicat seguir treballant el Pacte Nacional per a la Indústria, donar-li “més ritme i anar-lo corregint i adaptant al context i entorn canviant” i “no estar tan enfocats per generar reindustrialització, que també, sinó enfocar-nos cap a la conservació del teixit actual“. “El gran repte que tenim és incrementar la productivitat, en especial al teixit pime, que és el majoritari”, ha afegit.
Sebastià Garcia, durant la seva intervenció / Nebridi Aróztegui
Pel que fa a l’àmbit laboral, el també assessor de la patronal Josep Maria Bosch, que ha volgut “recordar al govern que es pot legislar des del diàleg”, ha lamentat que la temporalitat al sector públic segueix al voltant del 25% quan, segons ha defensat, al sector privat s’ha reduït des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, i ha reclamat de cara al 2024 “certesa i seguretat jurídica en contractació laboral”. L’assessor ha demanat millorar l’àmbit d’aplicació dels contractes de circumstàncies de la producció, una millora en el redactat de l’àmbit d’aplicació dels contractes fixos discontinus i un nou reglament de la contractació laboral. També en l’àmbit de l’extinció contractual laboral i la definició de les causes d’extinció, en l’aplicació dels ERTO i en la regulació del treball a distància, així com augmentar la flexibilitat en el temps de treball. De fet, ha exposat que des de la patronal es mostren contraris a la reducció de la jornada laboral generalitzada “que es vol impulsar fora del marc de la negociació col·lectiva i la concertació social”.
Finalment, Marta Sánchez, membre de la junta de l’Autcat, ha criticat la incertesa que encara hi ha respecte de les regularitzacions de les cotitzacions dels autònoms i ha demanat que l’administració legisli sense veure’ls com una gran empresa sinó tenint en compte les seves particularitats.
L’entitat també ha fet menció a les infraestructures. Panés s’ha centrat en el tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, “que esperem que s’inauguri aviat” i la ronda Nord. També ha defensat el desenvolupament de l’estació intermodal de la Llagosta, el corredor mediterrani i l’adequació de l’aeroport del Prat “per connectar amb tot el món”.
