Les empreses amb seu social al Vallès Occidental van recuperar el 2021 el volum de negoci precovid. L’impacte de la pandèmia en termes de facturació a la comarca es va traduir en una disminució del 10,3% del 2019 (52.900,3 milions d’euros) al 2020 (47.442 milions), reducció similar a la registrada en el conjunt de Barcelona (11%). El 2021, però, la facturació es va recuperar fins als 53.833,7 milions, amb un increment anual del 13,5%, augment similar al registrat en el conjunt de la demarcació (13,3%).
A més, la projecció de la facturació pel 2022, amb una estimació de 61.442 milions d’euros, preveu un increment del volum de negoci del 14,1%, 1,2 punts percentuals superior al previst a la demarcació, segons dades de l’última edició de l’informe “Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona”, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i presentat recentment.
El 2021, el Vallès Occidental va ser la tercera comarca de la demarcació de Barcelona en volum de negoci, per darrere del Barcelonès (115.341 milions d’euros), i el Baix Llobregat (60.498). Per facturació per càpita (57.216 euros per habitant) també va ocupar el tercer calaix del podi, en aquest cas després d’Osona (75.692) i el Baix Llobregat (72.579), sent aquestes tres les úniques comarques per sobre de la mitjana de la demarcació de Barcelona (50.846).
L’estudi destaca que el Vallès Occidental aplega el 16,4% (16.022) de les societats mercantils de les comarques barcelonines, el 18,5% (53.834 milions d’euros) del volum de negoci i el 17,7% (236.291 ocupats) dels seus llocs de treball.
L’informe també ressalta que és una comarca amb una gran diversificació del teixit empresarial: els cinc primers subsectors per volum de negoci apleguen el 39,8% de la facturació total, quan la mitjana de les comarques barcelonines gira entorn del 50%.
El primer subsector és el comerç al detall en establiments no especialitzats, amb 5.473,3 milions d’euros, un 10,2% del total. A continuació hi ha els altres tipus de comerç a l’engròs (5.372,5 milions, 10%), les activitats químiques i farmacèutiques (4.077,8 milions; 7,6%), el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (3.694,9 milions; 6,9%) i el comerç a l’engròs de productes d’ús domèstic (2.768,9 milions; 5,1%).
Per grans sectors d’activitat, els serveis concentren el 63,9% de la facturació, seguits de la indústria, amb un 32%; la construcció, amb un 3,9%, i el primari, amb un 0,3%.
En termes absoluts, les societats vallesanes generen el segon volum de negoci més elevat de la demarcació en l’àmbit de la construcció, darrere del Barcelonès, i el tercer en la producció química i farmacèutica, després del Barcelonès i el Baix Llobregat. En el cas de les empreses del sector de maquinària i equips, la comarca aplega més d’un terç de la facturació del sector.
Un total de 45 empreses de la comarca figuren entre les 250 de la demarcació amb major volum de negoci, i cinc es troben al TOP-25: concretament Lidl Supermercados (segona empresa de la demarcació amb més facturació); Punto Fa (posició 8), Cargill (posició 11), Compañía Española de Laminación – Celsa (13) i Condis Supermercats (24).
Un 10% de la comarca
En 12 dels 23 municipis de la comarca es genera un volum de negoci superior als mil milions d’euros, entre ells, Terrassa, que el 2021 va escalar un lloc en el rànquing de municipis del Vallès Occidental en volum de negoci de les seves empreses. Si el 2020 ocupava la quarta posició, fa dos anys va pujar fins a la tercera, quedant només per darrere de Sant Cugat del Vallès i Montcada i Reixac.
Això no obstant, Terrassa, a diferència del conjunt de la comarca, no va recuperar la facturació prepandèmia. El 2019 les companyies domiciliades a la ciutat havien facturat, en conjunt, 5.793,9 milions d’euros, i el 2020 la xifra va baixar fins als 4.843,3 milions (-16,4%). El 2021 va tornar a augmentar però sense arribar a la dada de dos anys abans. El volum de negoci va ser de 5.380,5 milions d’euros (+11,1%).
La xifra de negoci a Terrassa el 2021 és un 10% dels 53.833,7 milions del global de les companyies de la comarca. A Sant Cugat, primer municipi en la llista i que sí que va recuperar el volum de negoci prepandèmia, aquest va ser de 9.404,9 milions (17,5%) i de 7.667,3 (14,2%) al segon, Montcada i Reixac, que també va recuperar-se i on està ubicada la seu de Lidl Supermercados (5.144 milions d’euros), que alhora és l’empresa que més factura a la comarca i la segona de tota la demarcació de Barcelona.
En facturació per càpita, però, Terrassa se situa molt més avall, tot i haver pujat també un graó respecte de l’any anterior, passant de la dissetena a la setzena posició, amb 24.008 euros, força per sota de la mitjana comarcal, que va ser de 57.216 euros, i molt lluny del municipi que encapçala el rànquing, Castellbisbal, amb 384.069 euros.
Com l’any abans, en el rànquing de les empreses amb major xifra de negoci del Vallès Occidental no apareix cap companyia terrassenca fins al número 21. Es tracta del laboratori farmacèutic Kern Pharma, que el 2020 havia facturat 256,1 milions d’euros i el 2021 va arribar als 264,5.
El 9,2% d’empreses amb fons europeus són vallesanes
El 9,2% de les empreses catalanes beneficiàries dels fons Next Generation des del 2021 són del Vallès Occidental. Segons les dades d’ACCIÓ (Agència per la Competitivitat de l’Empresa), de les 967 companyies de Catalunya (el 23% de totes les de l’Estat) que han accedit a aquests ajuts, un 89,7% són pimes. Respecte a la seva ubicació al territori, estan repartides en una trentena de comarques. Destaquen el Barcelonès (55,6% de les empreses catalanes beneficiàries), el Baix Llobregat (14,9%), el Vallès Occidental (9,2%), el Bages (4,8%) i Vallès Oriental (4,6%).
Quant als projectes empresarials que es duran a terme amb els fons europeus a Catalunya, en sobresurten els d’R+D (10,4% del total); sectorialment, els dels àmbits dels sistemes industrials (33,6%), la mobilitat sostenible (21,4%), la salut (7,5%), la química, energia i recursos (6,7%) i les indústries basades en l’experiència (4,7%).
Des de l’obertura de l’Oficina Next Generation EU d’ACCIÓ el novembre de 2021, més de 2.000 empreses s’han assessorat a través de l’agència. De fet, del total d’empreses que han accedit a alguna convocatòria dels fons, un 23% ho ha fet després de rebre el suport d’ACCIÓ. A més, nou de cada deu empreses que han passat per l’oficina s’han acabat presentant a més convocatòries de les que inicialment tenien previstes.
Actualment, hi ha 6.000 inscrits al servei d’alertes personalitzades per conèixer les convocatòries que més s’adapten als seus projectes empresarials. També destaca el fet que s’han registrat més de 9.000 participants en les sessions organitzades per ACCIÓ per conèixer com accedir als fons.
Les empreses catalanes han captat 1.131 milions d’euros dels fons Next Generation de la Comissió Europea des que es van posar en marxa a mitjans del 2021. Aquest és el balanç dels primers dos anys de recorregut de les convocatòries de concurrència competitiva d’aquests ajuts activats per diversos ministeris i organismes de l’Estat. Aquesta xifra representa el 21% del total d’ajuts atorgats a empreses del conjunt de l’Espanya.
