Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Invertir o finançar nous projectes de producció d’energies fòssils es considera una activitat contrària als objectius de sostenibilitat. La realitat és que sense energies fòssils no és possible el desenvolupament i el desplegament de les energies renovables.
Per al desenvolupament de les principals energies renovables, eòlica i fotovoltaica, és imprescindible utilitzar energies fòssils. Així, una turbina eòlica està composta per: acer (entre el 66% i el 79% de la massa total de la turbina); fibra de vidre, resines o plàstics (11%-15%); ferro o ferro colat (5-17%); coure (1%) i alumini (0-2%).
Per obtenir l’acer, el ferro, el coure o l’alumini, és indispensable la utilització d’energies fòssils. Sense elles no seria factible obtenir-lo. Per la seva banda, les fibres de vidre, resines i plàstics s’obtenen del petroli. A la data no hi ha cap forma substitutiva d’aconseguir aquests productes a gran escala sense la utilització del petroli o de derivats del petroli.
En la fabricació de les bateries dels vehicles elèctrics passa una cosa anàloga. Per a la fabricació de les bateries d’aquests vehicles s’utilitza com a primera matèria el grafit i el grafit sintètic que procedeix del petroli. A més, un vehicle elèctric de mitjans necessita 206 kg de minerals, per a l’obtenció dels quals és imprescindible l’ús d’energies fòssils.
És incongruent promoure i incentivar la inversió en energies renovables quan simultàniament es penalitza la inversió a les indústries necessàries per a la fabricació de turbines eòliques, panells solars o vehicles elèctrics. Les energies renovables necessiten productes derivats del petroli. No és una opció, sinó una necessitat.
