El conseller d’Empresa i Treball i responsable de les polítiques industrials de Catalunya afronta el repte d’enfortir un dels segells distintius de Catalunya, el Vallès i la seva capital: la seva indústria. Per això, la Generalitat ha destinat 45,7 milions d’euros en ajuts en projectes de creixement empresarial, dels quals 7,9 aniran a firmes vallesanes.
Han tret una nova línia d’ajuts per a la indústria, dotada amb més de 45 milions d’euros. D’aquests, 7,9 milions, el 17,5%, es destinaran al Vallès. En què es traduiran? Serviran per a pimes industrials establertes que disposen de projectes de creixement. Els ajuts permetran incorporar maquinària i així ampliar processos productius, mantenir 2.800 llocs de treball i crear-ne 300 més. D’aquesta manera, les empreses podran fer un salt i, a escala de país, podrem augmentar la musculatura de la indústria en sectors rellevants com l’agroalimentària, la química, la metal·lúrgica, entre d’altres.
Per què el Vallès en primer lloc? El Vallès Occidental, com l’Oriental i el Baix Llobregat, són comarques molt industrialitzades i és on s’ha concorregut a més subvencions. Vam preveure 10 milions d’euros en ajuts i hem hagut de passar a gairebé 46 davant l’allau de projectes. 205 en tot el país, un símptoma de la bona salut de la indústria del país.
El Vallès és la comarca amb més ajuts, però es va tard sobre el calendari acordat per a la ronda Nord Terrassa i Sabadell, que és molt demandada per les entitats empresarials i està inclosa en el Pacte Nacional per a la Indústria. Sempre hem dit que complirem l’acord amb el PSC i és el que estem fent. El Govern de la Generalitat va fer una proposta d’encomana de gestió al Ministeri de Transports, que ens van dir que no era viable legalment, i després ells van fer una proposta de conveni que no era representatiu i era contradictori… La pilota està a la teulada del govern de l’Estat. Si no s’ha complert amb l’acord, és responsabilitat del Ministeri de Transports.
El Govern de la Generalitat prioritza el transport ferroviari. El tren és incompatible amb la ronda Nord? No. Les infraestructures viàries continuen sent necessàries i tenen sentit. Des de Catalunya sempre hem reivindicat infraestructures com el corredor mediterrani i un bon servei de Rodalies, i el que ens diu Europa és que s’ha d’optar pel tren. Catalunya està molt lluny dels estàndards europeus, i per això s’ha d’incrementar el pes del tren per al transport tant de persones com de mercaderies. Fins ara, ens hem centrat en el transport per carretera amb camions, però si no canviem al tren, serà difícil competir amb el nostre entorn.
Com a altres punts de Catalunya, la indústria va a la baixa a la comarca. Després de la covid, es va dir que n’havíem d’aprendre, que som un país dependent del turisme, que calia tornar a potenciar la indústria… Vam dir que n’havíem d’aprendre, n’hem après i hi estem reaccionant. Què hem après? Que els governs han de fer política industrial. Veníem d’uns anys en què es va imposar la idea del ministre Solchaga, que deia que la millor política industrial és la que no existeix. Hi havia retòrica, però no una aposta clara, claríssima, com ara. Nosaltres som el govern de la reindustrialització, el que ha posat en marxa el Pacte Nacional per a la Indústria amb 152 accions concretes, que representen mobilitzar 3.000 milions d’euros. El valor afegit brut (VAB) es manté al 20% des de fa dos anys, en la línia de la mitjana europea, i volem que representi el 25% de l’economia catalana el 2030.
S’estan negociant noves inversions estrangeres al Vallès, doncs? N’aterrarà alguna el 2024? S’està treballant en unes quantes, però hem de ser molt cauts pels acords de confidencialitat amb els possibles inversors. Actualment, Acció té 600 carpetes obertes amb projectes nous, que és un rècord històric. La majoria són industrials, amb un repartiment territorial molt gran. El Vallès és una peça clau per a les inversions estrangeres i ho hem de jugar a favor nostre. La comarca està ubicada en un espai molt atractiu per les bones comunicacions i perquè estan enmig del triangle de la innovació entre el Parc de l’Alba, el BSC i l’IMB-CNM a la UAB, tots ells tractors d’inversions.
El departament compta realment amb el Vallès? Hi ha queixes a la comarca que afirmen s’està prioritzant altres zones, com el Tarragonès i la Catalunya del Sud. La nova planta de Lotte Energy per a bateries elèctriques s’instal·larà a Mont-roig del Camp, per exemple. Clar que hi comptem. Hi ha propostes per aterrar al Vallès, com la nova planta de KTM i Gas Gas a Terrassa, i n’hi haurà en el futur. Acompanyem tot el país, sens dubte, amb una mirada molt capil·lar. Jo soc gironí i no soc gens sospitós d’entendre Catalunya des del seu punt central.
Parlem d’energia. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys producció d’energia verda de l’Estat. També és un sector econòmic rellevant a escala global. Cada emissió de CO2 compta en el procés productiu de les empreses. Cal energia renovable per a la indústria, i també hi ha una indústria de les energies renovables, que és una font d’activitat econòmica. És cert que a Catalunya no tenim grans fonts d’energies fòssils, però volem ser un actor global en les energies renovables.
Després ningú vol tenir els molins al costat de casa, o fins i tot s’han descartat al mig del mar per qüestions ambientals. Hem de ser conscients que al segle XXI s’ha d’afegir la capa de les energies renovables als usos del sòl. I efectivament, el paisatge canviarà i això ha de passar al voltant d’allà on es consumeix l’energia. El que no pot ser és que l’energia es produeixi al sud del país i es consumeixi a la resta. Dit això, hem fet que aquests projectes es puguin desenvolupar de la millor manera possible, de manera democràtica, descentralitzada i justa.
