L’exportació és una de les grans fortaleses de l’empresa a Catalunya, primera comunitat en negoci exterior a Espanya, i també hi té un gran pes a la demarcació de Terrassa, on unes 3.300 empreses estan internacionalitzades de les 35.000 implantades. Avui dia, però, les empreses s’enfronten al repte d’aconseguir una economia i una distribució més sostenibles en ple desenvolupament dels objectius de l’Agenda 2030 i tot i que el teixit productiu assegura estar-hi compromès, diverses veus assenyalen el dilema de continuar sent competitius a escala internacional quan més enllà de la Unió Europea la implicació que es demana no és la mateixa, una qüestió que es s’ha tractat aquest dijous en la 7a Jornada d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Terrassa.
Des del Port de Barcelona, el seu cap d’Estratègia, Jordi Torrent, ha assegurat que estan treballant en el que va denominar les Cinc D: descarbonització, digitalització, diversificació, diferenciació i la resiliència davant la disrupció. “Des dels anys vuitanta, el sistema comercial ha canviat el seu centre de gravetat i ha passat de l’Atlàntic al Pacífic. Sortint de la pandèmia ens hem trobat que no ens arribaven semiconductors o faltava paper per imprimir, entre altres béns de consum. Això ens ha fet veure que el Port de Barcelona ha de canviar la manera de fer les coses, i que aquestes disrupcions en les cadenes logístiques ens han d’afectar el menys possible, continuant amb una importació i exportació eficient”, ha comentat.
Alhora, però, ha detallat que el sector marítim és el responsable de menys del 3% dels gasos d’efecte hivernacle a escala mundial i està fent un gran esforç per descarbonitzar-se “però les regulacions en l’àmbit de la UE són molt més exigents que per sectors més ineficients mediambientalment. A més, si tens països com el Regne Unit, Rússia, Turquia o el Marroc, on no s’apliquen, aquestes mesures mediambientals se’t poden girar en contra i fins i tot provocar un efecte contrari al que busques, el d’augmentar emissions, perquè el que provoques és que vaixells se’n vagin a altres llocs on aquestes normatives no s’apliquen”.
Una idea compartida per Sergio Hernández, mànager de QESH, Healthcare Quality Lead Spain de l’empresa de transport i logística DSV, que ha lamentat “ser els abanderats de la sostenibilitat a escala mundial i que a la UE tant per a exportadors com important hem de ser els més verds, cosa que s’agreuja amb taxes i certs tipus d’aranzels com el mecanisme del carboni que ens fa ser menys competitius que altres països”.
Hernández ha assenyalat també que pel que fa al transport terrestre l’autonomia dels camions elèctrics és limitada i que depèn de com es mesurin les emissions pot ser encara més eficient l’HVO i preguntat per si importar i exportar serà aviat més car o difícil, ha apuntat que tota la normativa, tant mediambiental com de criteris ASG que s’exigeix ja a les grans corporacions farà que les mitjanes i petites “se sentin atretes a complir els requisits que elles tenen perquè si volem treballar-hi, ens mesuraran per com de sostenibles”.
Reindustrialització
En la taula rodona en què han participat els dos ponents també hi havia el director de l’oficina a Madrid del “think tank” European Council on Foreign Relations, José Ignacio Torreblanca, que ha fet menció especial a la reindustrialització i ha posat sobre la taula la disputa interna a Europa entre l’opció dels EUA, “amb l’Inflation Reduction Act, generant subsidis i tancant cap a fora” o una reindustrialització oberta “portant altres països dins”. “Espanya va apadrinar aquesta idea de l’autonomia estratègica oberta que consisteix a dir que per molt reciclatge que facis, per molta economia circular i per molta innovació no podràs fer un procés d’industrialització autònom i totalment independent i nosaltres promovem la interdependència estratègica”, ha exposat, alhora que ha apostat per buscar aliats en el camí cap a la sostenibilitat com alguns països d’Amèrica Llatina, “que estan molt a prop de petjades zero perquè tenen poca població i immensos recursos naturals i poden ser els nostres aliats en la reducció d’emissions fent, per exemple, acer verd en origen, és a dir, que vingui ja compensat perquè si no hem de posar mecanismes d’ajustament de carboni en frontera i no només no serem competitius industrialment, perquè no podrem fer les coses tan eficientment, sinó que, a més, ens barallarem amb la resta del món per aquests mecanismes d’ajustament”.
De la relació amb altres països també en va parlar Torrent, que s’ha centrat en el seu cas en el comerç marítim i la Xina, recordant que pel que fa al Port de Barcelona, “amb molta diferència, el principal origen de les importacions de contenidors és la Xina, però també és el principal destí de les exportacions”. I s’ha preguntat: “Si no tenim com a principal mercat la Xina, quin serà el principal mercat d’Europa al món?”.
