La Cambra de Comerç celebra aquest dijous la 7a Jornada d’Internacionalització amb el focus en la sostenibilitat i la digitalització. Daniel González, el responsable de Serveis de Comerç Internacional de l’entitat explica que en els dos àmbits s’estan produint molts canvis que ja afecten les empreses
El comerç internacional viu un bon moment? El Govern preveu que les exportacions catalanes creixeran un 5% aquest any. Les exportacions catalanes creixen cada any tot i que les empreses es troben amb una situació d’incertesa permanent des de fa dos o tres anys. Quan no és la inflació, són els tipus d’interès i quan no, la guerra d’Ucraïna o Israel. Les empreses segueixen exportant, però potser han frenat algunes estratègies d’expansió o es mostren més conservadores.
Com afecten aquests conflictes que ara mencionava a les empreses de casa nostra? Hi ha empreses que es poden haver trobat amb limitacions a l’exportació si alguns dels seus productes són dels sancionats per la UE. Quan no és així, potser hi ha una mica de complicacions des del punt de vista logístic i burocràtic, però les mercaderies segueixen fluint. Ara, hem rebut moltes consultes de companyies que venen històricament a Rússia i arran de la guerra d’Ucraïna han hagut de fer la comprovació de si les seves mercaderies, amb aquestes partides aranzelàries, estan afectades o no. Si no estan afectades i no vens a una empresa pública, a una empresa sancionada o a un oligarca, el flux és més o menys normal.
I pel que fa a Israel? No m’agrada fer servir dades genèriques, però ACCIÓ ens deia l’altre dia que les exportacions de Catalunya a Israel no arriben ni a l’1%. De moment, les notícies són que amb els ports més amunt de Gaza, les relacions són normals, i amb els aeroports també. Si la cosa escala, potser ja seran els mateixos operadors logístics els que no s’arriscaran a entregar mercaderies a Israel.
Amb quins països tenen més relacions comercials les empreses de la demarcació de Terrassa? Les relacions més habituals són amb països amb els quals tenim una proximitat geogràfica o cultural, és a dir, Portugal, França i, per extensió, la Unió Europea, i, d’altra banda, Amèrica del Sud. Però també amb el Marroc. Després també amb els socis principals de compravenda internacional com els Estats Units o la Xina.
Hi ha sectors més internacionalitzats que altres. Històricament, el tèxtil havia estat molt potent i tot i que no hi ha tantes empreses, segueix. Però ara destaca el sector siderometal·lúrgic, el farmacèutic i els proveïdors de béns d’equip, sobretot per a les indústries alimentària, cosmètica i farmacèutica.
Quins països poden suposar noves oportunitats? Precisament pel fet que hi ha estratègies expansives d’internacionalització que s’estan tirant enrere, la cautela és la norma. Però hi ha força interès en les economies emergents, sobretot el sud-est asiàtic i Oceania, i les que ja s’han disparat, sobretot molt relacionat amb els BRICS.
Paral·lelament, però, després de la pandèmia, s’està impulsant el concepte d’indústria km 0 o se’n parla, però no es materialitza? La idea seria que la Xina deixi de ser la fàbrica del món, deixar de globalitzar la producció o relocalitzar-la a prop dels clients de les companyies, que estan fonamentalment a Europa, però tot això qui ho pot fer són les grans companyies, afectades per normatives de sostenibilitat i altres o per cultura pròpia, perquè hi ha unes despeses importants. Ara bé, a les pimes, els afectarà de manera molt més ràpida del que es poden imaginar perquè el que implementen les grans companyies tindrà una repercussió en cascada per a tota la cadena de valor. Potser la gran companyia es veu afectada per la normativa, però per homologar els seus proveïdors o clients, acabarà demanant el mateix que se li exigeix a ella i no caldrà que passin cinc anys i la norma sigui d’aplicabilitat a les pimes.
Aquest és un dels motius de dedicar la Jornada d’Internacionalització a la sostenibilitat i la digitalització? Sí. En sostenibilitat hi ha molta normativa nova a la UE que ja és d’aplicabilitat directa o que tindrà una aplicació en el transcurs del temps i cal que les pimes es posin les piles. O implemento aquestes mesures o deixaré de ser proveïdor o client d’una gran companyia. Deixaré de ser competitiu des d’un punt de vista d’atractiu, sobretot en l’àmbit intracomunitari. En digitalització, aquest any també s’han donat molts canvis amb aplicacions, eines i programaris que ajuden les empreses a la internacionalització. Els grans ja les fan servir i no podem quedar-nos enrere.
Com poden ajudar el big data o la IA? Amb el servei que nosaltres oferim, monitorem allò que desitgi la companyia dins d’una àrea en concret: el producte, els competidors, el sector, el preu, moviments en patents o marques… i de tot això n’extraiem una informació al detall que d’altra manera seria difícil d’obtenir com, per exemple, quants vaixells utilitza un competidor en l’enviament de mercaderies i en quins ports acaben. Tot això s’analitza i serveix per proposar una estratègia o una sèrie de possibilitats perquè la companyia esculli.
