Diners

La Cecot reclama l’oficialitat del català a la UE

Signa juntament amb Òmnium, universitats, patronals i sindicats una carta conjunta enviada als estats membres de la Unió Europea

/ ACN

Òmnium Cultural, les vuit universitats públiques i els principals sindicats i patronals de Catalunya, entre elles, la Cecot, han reclamat aquest dilluns l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea, una qüestió que tornarà a ser debatuda dimarts al Consell Europeu d’Afers Generals.

En un acte a l’Institut d’Estudis Catalans, representants de les vuit universitats públiques catalanes, dels sindicats CCOO, UGT, USOC, Intersindical-CSC i Unió de Pagesos, així com de les patronals i organitzacions econòmiques Foment del Treball, Pimec, Cambra de Comerç de Barcelona, Cecot, FemCat, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Acadèmia del Cinema Català, han fet pública una carta adreçada als 27 estats membres de la UE on reclamen l’oficialitat del català.

La missiva, llegida per l’actor Sergi López i la directora Sílvia Quer, posa en relleu que el català, amb més de 10 milions de parlants, és la tretzena llengua més parlada a la Unió Europea i remarca que hi ha una “oportunitat històrica” per a assolir l’oficialitat. Sobre això, també s’indica que altres llengües amb menys parlants ja són oficials a la UE, i apunta que “aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon únicament a la voluntat política dels estats membres”.

“Incloure el català a la llista de llengües oficials de la UE no seria un pas simbòlic, sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus”, destaca la missiva, que indica que l’oficialitat “és una protecció legal clau que possibilita que les llengües europees puguin gaudir d’una vitalitat i normalització plena”.

La carta afirma que l’oficialitat del català suposaria gaudir de protecció en àmbits regulats per les institucions europees com ara l’etiquetatge, l’audiovisual, les tecnologies, les xarxes socials o la intel·ligència artificial. “Aquesta decisió reforçarà, sens dubte, la política de reconeixement dels drets lingüístics i la igualtat entre tota la ciutadania europea. Una decisió, en definitiva, que fa honor al lema que ens vincula al conjunt de la ciutadania europea: units en la diversitat”, conclou el text.

To Top