Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
És molt interessant veure com evolucionen els resultats empresarials, els tipus d’interès i el creixement econòmic, com van configurant el que ens agrada anomenar la nova economia postcovid, una economia que està emergint de forma encara difusa, però ja força identificable en les seves grans línies. Una economia en què les polítiques monetàries i fiscals seran estructuralment diferents de les de les dues darreres dècades, havent alhora de conviure a curt termini amb una desacceleració econòmica no traumàtica que és, però, una prolongada i lenta davallada desinflacionària, al mitjà i llarg termini amb una transformació molt innovadora de l’economia, que ha de crear molt més valor.
La rebaixa de la qualificació creditícia del deute sobirà dels EUA per part de l’agència de qualificació Fitch, rebaixant-lo des d’AAA a AA+, unida a l’ingent calendari d’emissions anunciat pel Tresor americà per als propers anys, ens recorda que és difícil que els tipus d’interès de llarg termini puguin baixar, com descompta una part del mercat. Al revés, el més normal és que pugin, i que la inversió de la corba de tipus es corregeixi. No deixa de ser una anomalia que no pot durar per sempre.
Pel que fa als resultats, es dona la paradoxa que segueixen batent les estimacions en un 80% de les companyies que fins ara han publicat, però alhora segueixen mostrant que l’economia es debilita a poc a poc i es pot afeblir encara més els propers trimestres. Estem davant de senyals mixtos: unes indiquen contracció i altres semblen descomptar una recessió, igual que les darreres dades de l’atur que van tornar a donar un senyal mixt, amb refredament del mercat laboral, però amb pujada dels preus salarials.
Podem concloure que, en vistes a la desacceleració, serà difícil que les polítiques fiscals i la despesa pública es moderin, més encara entrant ja en període preelectoral als EUA, però també serà difícil que la Fed abaixi els tipus, per la qual cosa el que cal esperar és una tensió addicional als tipus llargs, amb implicacions negatives per a les borses, i en què les polítiques monetàries no podran ajudar a la disminució de la despesa pública.
