Diners

Pros i contres d’un dòlar més feble

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

L’índex del dòlar nord-americà (DXY) va caure per sota de 100 la setmana passada, ja que el descens de la inflació als Estats Units d’Amèrica va reduir les expectatives de pujades de tipus i el repunt de les accions va alleujar la demanda d’actius refugi.

L’impuls de la debilitat del dòlar nord-americà s’ha vist clarament en el repunt recent tant dels mercats emergents com de les matèries primeres, dos dels actius que més han patit aquest any, i en la fortalesa més gran de la tecnologia.

Aquest escenari acostuma a ajudar les accions dels mercats emergents (EEM), en alleujar les pressions sobre el finançament i el deute en USD i també les matèries primeres (DJP), que cotitzen en dòlars i s’abarateixen per als compradors estrangers.

Els sectors nord-americans amb grans ingressos a l’estranger, com ara IT (XLK), amb un 58% de vendes procedents de l’estranger, es tornen més competitius, però això podria impulsar modestament la inflació nord-americana, en augmentar el cost dels béns importats i invertir-ne la recent caiguda de preus.

D’altra banda, les oscil·lacions de les divises afecten especialment les economies que se centren molt en el comerç i aquells mercats on les empreses fan molts negocis a l’estranger. Les més exposades a perdre competitivitat per la debilitat del dòlar són les economies i borses “obertes” d’Àsia i Europa, encapçalades per Hong Kong, els Països Baixos i Suïssa. La feblesa del dòlar ja observada, podria donar un impuls del 3% als ingressos de les empreses dels Estats Units d’Amèrica, una mica gran en el context de les vendes planes registrades aquest trimestre.

To Top