Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Les borses continuen pujant mentre els tipus d’interès segueixen a l’alça, forçant un increment de costos i reduint els beneficis empresarials. Mentrestant, la inflació va disminuint lentament, deixant sectors amb preus encara a l’alça com en el cas de l’alimentació, i altres a la baixa com en el cas de l’energia que corregeixen. Així, malgrat el que és lògic, en termes de fonamentals, seria que les borses caiguessin, però han fet un fort repunt. Sembla un món al revés.
L’explicació a aquest fet pot ser triple. D’una banda, estem en un escenari de creixement moderat, de tipus reals positius i d’inflació alta, però no desbocada, fet que no és dolent per a la renda variable. D’altra banda, hi ha una nova eufòria provocada per la intel·ligència artificial generativa, que podria donar lloc a la formació d’una petita bombolla, igual que va passar el 1999 amb les puntcom. El tercer factor és que continua havent-hi molta liquiditat a les carteres dels inversors institucionals, i això alimenta aquestes alces.
Pel que fa a l’economia i al consum, una possible explicació és que vivim encara de l’estalvi dels confinaments i del que queda de l’impuls derivat dels programes postcovid i, de la poca reducció del balanç feta pels bancs centrals. La inèrcia alcista és molt forta i ho continuarà sent mentre hi hagi liquiditat al sistema, l’economia continuï mantenint-se i duri la fascinació per la nova intel·ligència artificial. Però dit això, no podem descartar que estem entrant en una economia que es comporta de manera diferent i que per això sorprèn els qui la veiem amb una mirada més clàssica.
Tal com ja vàrem explicar en anteriors edicions, i atenent a una mirada històrica del comportament dels mercats borsaris, creiem que aquest escenari pot mantenir-se fins que els bancs centrals anunciïn que estem en recessió, o sigui, quan augmenti l’atur i quan rebaixin els tipus d’interès. Fins aleshores, com ha passat en set vegades anteriorment, els inversors no agafen por i es provoca una caiguda pronunciada que històricament ha estat de mitjana de més del 28%.
