Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Després d’haver escrit innumerables pàgines de tinta sobre quan serà el moment en què els tipus d’interès marcaran el seu màxim, sembla que aquest moment està molt a prop, sobretot quan parlem dels EUA, que, com sempre, s’anticipen a la CEE. Resulta, però, molt més important no distreure’s del verdader efecte, i molt més perjudicial, que aquesta pujada de tipus d’interès provoca a l’economia real i a les dades fonamentals de les companyies.
El repunt dels costos de capital ha estat el més ràpid de les quatre últimes dècades i, per tant, aquest efecte, tenint en compte que l’economia real treballa normalment amb tipus fixes, ha conduït al fet que l’índex de peticions d’insolvència hagi augmentat considerablement, fet que ens serveix per mesurar l’avanç en el debilitament de l’economia real.
Als EUA, des d’inici d’any, han hagut de presentar expedients d’insolvència 74 empreses amb més de 50 milions de dòlars de passiu, quan venim d’un mínim històric l’any anterior. La projecció a final d’any d’aquest nombre d’insolvències dona un màxim quasi equivalent al del 2020, amb la crisi de la covid, i un màxim un xic inferior al del 2009 per la crisi financera.
Si mirem cap a Europa, les dades ens ensenyen un panorama molt similar, amb un creixent augment dels concursos de creditors, també pròxims als dos últims màxims dels mateixos anys. Si ens fixem en els sectors que més poden veure’s afectats per aquests concursos a Europa, destaquen els sectors immobiliari, del comerç al detall, d’electrodomèstics, i pot arribar al financer, mentre que als EUA sembla que l’afectació se centrarà en els sectors de la salut, el comerç al detall i les comunicacions, segons les estimacions dels experts.
Per tant, haurem d’anar amb compte on invertim de cara a aquesta dècada, per no tenir ensurts inesperats en alguns dels sectors que poden donar-nos avís d’ensurts o de menys creixement.
