Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Tal com ja anem exposant, la causa de l’increment de la inflació i la dificultat per poder-la corregir i dur-la als nivells òptims per sota del 3% per part dels bancs centrals, està en l’actual desfragmentació dels blocs econòmics, la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i la guerra de Rússia contra Ucraïna i, per tant, contra el creixement d’Europa cap a l’est. Aquest ha provocat la creació de barreres aranzelàries, el trencament de les cadenes de subministraments i de les cadenes de producció, fet que no havia passat des de la fi de la Guerra Freda i de la caiguda del mur de Berlín.
Actualment, s’estan prenent mesures per intentar corregir aquesta situació d’alta inflació i els bancs centrals ho estan fent de dues maneres. Primer, amb mesures tècniques, de manual, com és l’augment de tipus d’interès per frenar el consum, cosa que ens ha dut a una primera correcció, però que donada la complexitat de les causes ha corregit parcialment el problema i ha de mesurar-se molt bé per tal de no ensorrar el creixement econòmic. En paral·lel, s’han pres una sèrie de mesures més adaptatives per evitar entrar en un crac momentani, provocat per un pànic general, esperant corregir a poc a poc la situació.
Aquests tipus de mesures van en la línia de la regionalització de la producció en els territoris amics i del mateix bloc econòmic: augmentar el nombre de proveïdors diversificant el risc per garantir la producció com a norma bàsica, deixant en segon terme la disminució de costos, com és el cas de les noves inversions en la fabricació de microxips. En aquesta línia, també hi ha els esforços per deixar de ser dependents del petroli, aprofitant per desenvolupar i potenciar noves fonts energètiques no carbòniques, com l’hidrogen, l’energia solar, l’eòlica i la mareomotriu. Així, els bancs centrals estan fent un esforç extra donant suport a aquestes mesures adaptatives, que s’estan usant amb un esquema de prova i error davant d’un escenari totalment nou i complex.
