Com rep aquest premi que li concedeix la Cambra de Terrassa? Premis a una determinada edat són com una espècie de medalla “descansa en pau”, però ho agraeixo molt. Ara, no hi ha res excepcional més que feina en el que hem aconseguit. No hi ha secrets. Hi ha esforç, determinació i una mica de deixadesa per la família perquè jo estava molt bolcat en les meves responsabilitats. Sigui com sigui, si després de 61 segueixes en peu, tens més del que mereixes i més del que necessites.
El que ara és el Grupo Indukern va néixer l’any 1962 a Barcelona després que vostè convencés el senyor Heinz Kern, amb qui treballava a Veneçuela, per expandir el negoci cap aquí. A Veneçuela ens hi vam traslladar amb la família quan jo tenia 18 anys perquè al meu pare li van fer una molt bona oferta. Per a mi va ser una universitat. Vaig tenir tres feines, l’última a Industrial Kern, on amb 23 anys em van fer subgerent. Aleshores, em vaig adonar que l’oficina no era per a mi i tenir caps tampoc i li vaig proposar al senyor Kern de fer un estudi i enviar-me a Espanya. Vaig estar tres mesos recorrent tot el país i al final van quedar dos finalistes: Madrid i Barcelona. Catalunya era una potència industrial, molt més que ara. En canvi, a Madrid, quasi que no hi havia indústria.
Què els oferia Espanya i Barcelona en particular? Per què van decidir expandir el negoci aquí? Jo li vaig donar la idea al senyor Kern i, sincerament, esperava que em digués que no perquè jo tenia 24 anys, però no em va posar cap objecció; li va agradar la idea. El senyor Kern era jueu i els jueus tenen fama de ser llestos i tenir bon olfacte pels negocis. Aparentment, no es va equivocar perquè les coses ens van anar bé.
Les coses, com diu, anaven bé. El 1968 van fundar Calier i al cap d’uns anys, el 1999, va comprar la planta del Grupo Roche a Terrassa i va néixer Kern Pharma. Buscàvem locals o terrenys per ampliar Calier, l’empresa veterinària del grup, i en aquesta cerca ens vam assabentar de la voluntat de venda de Roche. La nostra intenció inicial no era introduir-nos en el món de la salut humana, però vam veure que ens donava unes condicions interessants i amb molta il·lusió vam començar. Al cap i a la fi, jo, en l’època de Veneçuela, havia estat lligat a la venda de matèries primeres per a la indústria farmacèutica i després, una de les activitats d’Indukern era la de vendre matèries primeres a aquesta indústria. Per tant, érem propers a la indústria farmacèutica; no era estrany per a nosaltres.
Com recorda els primers anys? Molt complexos, sobretot per l’envergadura que tenia això. Era una planta impressionant tot i no estar tan al dia com està avui. A més de comprar la planta, ens vam quedar un centenar de treballadors i els vam comprar productes per començar a treballar. I vam prendre una decisió afortunada. Aleshores començava el món dels genèrics a Espanya i nosaltres hi vam apostar. En els negocis és molt important començar encertant, però també fer-ho quan un sector de negoci comença. Si n’hi ha 100 ja competint, és més difícil.
/ Nebridi Aróztegui
Què ha suposat i què suposa Kern Pharma i Terrassa per al Grupo Indukern? Avui dia és la mare i el pare del grup. L’evolució ha estat molt positiva i nosaltres hem respost donant feina a quasi 900 persones. Vam començar amb 104 i ara som més de 870.
Què ha permès aquest creixement? La gent i la decisió d’apostar pels genèrics. En aquell moment era el moment. Si no, potser no hauríem pogut arribar on estem, tot i que jo penso que sempre podríem haver-ho fet millor.
Hi deuen haver hagut també moments difícils. Sí, l’any passat, per exemple. Vam vendre més unitats, però l’energia es va disparar i les matèries primeres també. A més, no n’hi havia i no arribaven. I l’administració no ens deixa apujar el preu dels genèrics; tenim un topall. Les coses estan millorant, gràcies a l’esforç conjunt, però espero que l’administració vegi els números de veritat i que hi ha productes amb els quals perdem diners. És que això no pot ser perquè, a més, no els podem retirar del mercat.
Fa uns mesos van anunciar la construcció d’una nova planta d’injectables al seu poble natal, Monforte de Lemos. L’únic laboratori farmacèutic de cert nivell a Galícia serem nosaltres. Quan vam fer l’anunci, molta gent ens va escriure per oferir-se per treballar-hi. Allà hi ha molts bons professionals que els agradaria tornar a la seva terra, universitat a 30 minuts i els terrenys costen una dècima part del que costen aquí. De moment, hem matat dos pardals amb una pedra: fer-les coses més econòmiques, intentar contractar gent que està contenta i fer una espècie d’obra social, si es pot dir així, perquè Monforte havia estat un poble molt important.
Però continuen apostant per Terrassa i Catalunya? Fa 61 anys que soc aquí, i hi tinc tres fills i vuit nets. No em deslligaré de Catalunya per res. De deu coses, vuit les faré a Catalunya. Jo estic encantat d’estar aquí.
Cap on va, doncs, Kern Pharma? Crec que tenim futur. Hem de saber escollir els moments, els mercats i els països i veure els errors que hem comès, però el farmacèutic és un món molt gran i volem internacionalitzar-nos més; volem ampliar la nostra xarxa de distribució. També volem anar potenciant altres gammes de producte que ja tenim. Els genèrics seran sempre fonamentals, però no crec que d’aquí a deu anys siguin la línia de producte número u. Tot el vessant internacional serà molt rellevant i sobretot els productes d’autocura que en diem, els que són sense recepta. El potencial que preveiem és important. Aquí és on podem créixer perquè no és un mercat regulat on estiguis tan lligat, el preu el marques tu i tens més camp per a la innovació.
