Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Arriben les festes de Setmana Santa i sembla que els mercats han superat la primera crisi financera i, per tant, han anat reaccionant, mantenint una certa tendència alcista amb una visió a mitjà termini. Sembla, doncs, tal com dèiem la setmana passada, que ens esperen uns dies de certa continuïtat, mentre les empreses continuïn presentant resultats positius, l’economia no mostri un clar decreixement i l’ocupació continuï reflectint un panorama millor del que s’espera. Per tant, continuarem alcistes, mentre no s’acabi de resoldre el trilema presentat per Roubini, ja que sembla impossible que es mantinguin l’estabilitat de preus, l’estabilitat financera i el creixement econòmic, tots alhora.
Aprofitem el moment. Mentre no tinguem un clar perdedor del trilema, no succeiran noves fases de correcció. Molts especialistes apunten que fins que no hi hagi un augment de la morositat i de l’atur i una disminució clara de l’activitat econòmica, no hi arribarem, i és probable que això coincideixi amb el moment en el qual els bancs centrals comencin a corregir a la baixa els tipus d’interès.
Així, l’inversor té avui alternatives tant per a perfils conservadors, aprofitant la conjuntura de tipus per entrar en renda fixa a curt termini pública o privada, fons monetaris o fons a termini, com per als perfils més tolerants al risc, que poden començar a posicionar-se en les companyies nacionals o internacionals que tinguin millors rendiments, sense endeutament significatiu, que paguin dividend i de sectors menys afectats per la inflació o que ja hagin corregit a principis d’any, mostrant uns PER i altres indicadors més pròxims o per sota de les mitjanes històriques o sectorials, fet que a llarg termini acaba per portar-nos noves revaloritzacions significatives.