Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
La situació de crisi que ha afectat la banca de manera especial, amb les continuades pujades de tipus d’interès per poder controlar la inflació, ha portat el sector financer a acumular unes pèrdues latents provinents de deute a llarg termini en els seus balanços.
A Europa s’estima que 3,1 bilions de bons del tresor estan en els bancs i un 60% són a llarg termini, comptabilitzats a cost als balanços, i si es venguessin a preu de mercat, irrogarien unes pèrdues de prop de 500.000 milions. Als Estats Units d’Amèrica (EUA), la situació és similar. Les pèrdues latents allà pujarien fins als 620.000 milions.
Malgrat això, el capital de les entitats pot fer front a aquesta situació segons els bancs centrals, però la qüestió és el repartiment desigual entre les entitats d’aquest deute.
Com a conseqüència, els inversors han anat buscant refugi en diferents escenaris. Uns han optat per reforçar posició en renda fixa a curt termini, per exemple comprant lletres del tresor, fons d’inversió de renda fixa pública de curta durada, fons de renda fixa privada de curta durada o fons de renda fixa pública i privada a venciment, buscant disminució de risc, un rendiment fix i més diversificació. Altres han trobat alternativa en la clàssica inversió en or, en què l’unça Troi ja ha arribat de nou al sostre dels 2.000 dòlars. Finalment, un altre grup format pels més agosarats i també molts joves, ha buscat refugi en les monedes digitals, com el Bitcoin, que ha tornat a assolir els 28.000 dòlars, erigint-se en la moneda digital que sembla que quedarà després de la forta proliferació de multitud d’alternatives dels últims anys.
