Diners

Buscant vocacions de fuster

La fusteria arrossega des de fa un temps un greu problema de relleu. Els joves amb interès a continuar l’ofici són pocs

/ Nebridi Aróztegui

“Us animem a seguir treballant sense deixar de formar-vos. Si ho feu, teniu l’èxit assegurat perquè fan falta fusters”. Així tancava aquest dijous l’entrega de premis del Concurs d’Aprenents del Gremi de la Fusta el secretari de l’entitat, Josep Maria Mur. I és que el sector pateix des de fa un temps un important problema de relleu generacional.

“Conec companys de Barcelona que han hagut d’anar a Portugal a buscar gent”, explicava Mur. “A la gent encara se li inculca la importància d’anar a la universitat i tenir una carrera. S’han de valorar i potenciar més els oficis. Les grans superfícies s’han menjat molt de mercat, però els fusters continuen sent necessaris”, reclamava, alhora que demanava més ajuda a l’administració.

/ Nebridi Aróztegui

Diversos participants del concurs celebrat aquest dijous al matí no tenien clar en el seu moment això de dedicar-se a la fusteria. Adrià Valle, alumne de l’Institut Escola Treball de Barcelona, volia estudiar un grau universitari, però no va aconseguir entrar-hi i es va agafar un any sabàtic en què “em vaig adonar que feia molt temps que feia coses d’aquestes com a afició i que m’agrada molt treballar amb les mans i vaig decidir fer un cicle de fusteria”, reconeixia. “Sovint et diuen que si no fas una carrera, no tindràs futur i potser no és així. Si parles amb gent que s’hi dedica tothom et diu que no et faltarà feina. De fet, abans d’acabar el curs ja ens ha vingut molta gent a oferir-nos-en. Potser tenim no sé quanta gent amb carreres a l’atur i els que estudiem oficis sí que acabarem trobant bones feines”, destacava.

En la mateixa línia, José Casas, estudiant de l’INS Cavall Bernat de Terrassa, explicava que els joves del seu entorn no coneixen el món dels oficis. “No saben el que és”, comentava el noi, que no havia pensat encaminar-se cap aquí, però que li està agradant i que va quedar tercer en el concurs. El seu company David Sunyé sostenia que els joves no s’interessen pels oficis perquè creuen que no tenen futur. “Pensen que les noves tecnologies tenen més futur”, deia ell, qui potser se sent més atret per la informàtica.

/ Nebridi Aróztegui

Mur responia reconeixent que l’ofici està cada cop més tecnificat i informatitzat, però “les màquines no són autònomes i cal la persona perquè funcionin bé”.

“Soc educadora social i la feina m’agrada, però tenia ganes de conèixer un ofici. Crec que és un bon futur. Crec que és important reinventar-se”, explicava, per la seva banda, Cris Vega, alumna de l’Institut Escola Treball de Barcelona. La jove coincidia en el problema del relleu generacional, però posava el focus també en el biaix de gènere. “Hi ha molt poques dones fusteres”, lamentava, i “és un ofici amb molt futur”. “La gent amb anys en l’ofici ens diu que hi ha molta feina i això ens motiva i ens dona ganes de seguir estudiant”, exposava.

Vega ha estat una de les tres úniques noies participants en un concurs que ha guanyat Jordi Rangil, de l’Institut Vil·la Romana, de la Garriga. Una altra noia, Mercè Ortega-Villaizan, de l’Institut Escola Treball de Barcelona, ha quedat segona.

Oficis adormits i d’altres que desperten

To Top