“Demanem una moratòria o, millor dit, una treva de dos anys que ens permeti respirar. Demanem als governs i legisladors que s’abstinguin durant dos anys d’impulsar canvis normatius inconcrets, que no tinguin analitzat el seu impacte real en el teixit empresarial, que no estiguin contrastats amb els sectors afectats i no redactats amb total concreció i claredat“. Aquesta ha estat la principal reivindicació que el president de la Cecot, Xavier Panés, ha traslladat aquest dimarts en la trobada anual de la patronal amb seu a Terrassa amb els mitjans de comunicació.
El president de l’organització multisectorial considera que la “inflació normativa” que s’ha experimentat els darrers anys és “espectacular” i lamenta que això complica el dia a dia de les empreses. “Tenim moltes normes i moltes d’elles són de difícil aplicació. Aquesta situació genera inseguretat jurídica i qui ho acaba pagant al final és tota la societat”, ha asseverat, tot demanant també més empatia amb les empreses i agilitat administrativa.
“No pot ser que la principal preocupació de l’empresa sigui el compliment normatiu. Està clar que és una obligació però no pot ser l’eix central de les preocupacions”, ha afegit, per la seva banda, Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot i president de l’Autcat.
Panés ha demanat aquesta estabilitat normativa, però també una estabilitat política i pressupostària, ha exigit un acord per als pressupostos a Catalunya i ha confiat en una entesa entre ERC i el PSC. Per al president de l’entitat empresarial, buscar estabilitat en aquests tres àmbits és la única manera d’intentar combatre la moderació econòmica que, al seu parer, continuarà aquest 2023. El líder de la Cecot ha lamentat l’increment del preu de matèries primeres i les dificultats d’abastiment d’aquest 2022, així com un “increment desmesurat” del preu de l’energia i un augment de tipus per part del BCE que dificulta el finançament de les empreses.
Pel que fa als costos energètics, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, ha valorat l’exempció ibèrica però ha instat el govern a adoptar més mesures urgents “perquè les empreses puguin passar aquest tràngol”. Ha destacat com a necessàries més mesures conjuntruals, però ha demanat també més mesures estructurals “perquè en un futur tinguem estabilitat energètica”. Alhora, s’ha queixat també de la lentitud administrativa per a instal·lar, per exemple, plaques solars, i en els tràmits dels fons Next Generation.
Previsions per al 2023
De cara al 2023, “seguirem instal·lats malauradament en un alt grau d’incertesa que ja teníem el 2022 i que dificulta la presa decisions per part dels gestors empresarials però també a nivell particular, a casa”, ha sostingut Xavier Panés, qui pronostica inestabilitat geopolítica i un manteniment dels preus alts de l’energia i la inflació, “si bé últimament s’han anat controlant”.
El president de la Cecot critica també una “excessiva generalització sobre la realitat empresarial”, que, a parer seu, no té en compte les diferències entre grans companyies i pimes, microempreses i autònoms. En aquest sentit, l’assessor econòmic de la Cecot, Sebastià Garcia, ha recordat que el 97,7% de les empreses a Espanya són pimes, ha fet èmfasi en què el principal objectiu d’aquestes i els autònoms és la supervivència, quan les grans empreses “tenen la possibilitat d’afegir un enfocament de maximització de rendibilitats i estratègia competitiva”, i ha advertit que “no legislar pensant en les pimes, les microempreses i els autònoms vol dir posar en perill el manteniment econòmic de 9 milions persones a Espanya”.
Tot i això, Panés celebra que “el sector industrial torni a estar a l’agenda dels nostres polítics” i pronostica que aquest 2023 es començaran a veure canvis en el model productiu, anant cap a un model menys dependent de tercers a través de la integració vertical i algunes reindustrualitzacions locals, “si l’administració acompanya”.
