Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Començat aquest any 2023, i tal com va fer el rei Melcior portant or al nen Jesús, en aquests moments de incertesa torna a sorgir la temptació d’invertir en or.
De fet, estem en cotitzacions altes de nou, properes als 1850 dòlars l’unça, provocat per la compra dels bancs centrals de Xina, Rússia i Turquia que han estat ampliant les seves reserves, per tal de buscar una font alternativa al dòlar americà. Aquesta situació que no es provocava des de fa més de 55 anys, repetint el que va fer la Banca del Vaticà durant la crisi immobiliària i bancaria del 2008.
L’or te un tractament fiscal especial doncs la compra venda d’or físic està exempta d’impostos, i sempre ha constituït un be refugi, destinat a ser tingut i acaparat, malgrat que des de fa unes dècades també s’ha incorporat com a producte de consum, doncs és una de les matèries primes més preuades pel seu ús en els connectors d’equips elèctrics i electrònics.
La situació actual, amb la guerra d’Ucraïna, la guerra comercial de Xina amb els EUA i l’anunci de crear criptomonedes amb paritat or, sembla han fet tornar a creure en el abandonat sistema Bretton Woods que uní des de 1945 fins 1971, el preu del dòlar amb el de l’or. El preu de l’or així mostra aquesta petita pujada, però quan passa de 2000 dòlars l’unça torna a desinflar-se fins la data.
També perquè els models clàssics d’inversió basats en el famós 60/40, o sigui 60% en renda fixa i 40% en renda variable per afrontar el futur, ha demostrat aquests últims anys de barra lliure de liquidés que era ineficient, obligant a desplaçar-lo cap a altres inversions com es l’or.
Així a dia d’avui, creiem que les millors oportunitats estaran combinant la renda fixa en un 66% però a curt o mig termini i finalista, i la resta en renda variable seleccionant bé els valors per obtenir els rebots esperats.
