L’ús de la llengua catalana en l’àmbit empresarial és pobre. Els últims anys, la internacionalització accelerada de l’economia ha comportat un afebliment de l’ús del català al si de les organitzacions, on també ha arribat un gran nombre de treballadors que no tenen el català com a llengua d’ús habitual o fins i tot en desconeixen l’existència.
Així ho constaten des de la Cecot, que impulsa el CATacull, un nou servei empresarial d’acollida lingüística per a treballadors, un dispositiu dirigit tant a aquelles persones que no parlen la llengua com a aquelles que tenen dificultats per comunicar-s’hi.
El nou servei posa diversos recursos a l’abast d’empreses i treballadors per augmentar l’ús del català en aquests últims. Com ha explicat aquest dimarts Laia Sabater, assessora d’igualtat de la Cecot, les empreses associades a la patronal disposen ja de set càpsules audiovisuals “resumint tot el que cal saber sobre la llengua i la cultura catalana” i el seu ús a l’empresa; una guia per al voluntari per la llengua, que incorpora un pla de formació i eines perquè una persona que formi part de l’organització ajudi els companys que s’inicien en el procés d’aprenentatge o consolidació del català; i un directori de recursos de llengua catalana que incorpora enllaços a diccionaris i espais de consulta sobre lèxic, recursos formatius, etc.
Amb el voluntari, l’objectiu és crear situacions en què el treballador nouvingut o que no acostuma a fer servir el català en l’àmbit laboral, només pugui parlar català, i també escoltar-lo, ha detallat Sabater. Es tracta de moments del dia a dia vinculats amb la seva activitat productiva, però també fora de l’entorn laboral, si així ho vol el treballador, com ara quedades per fer un cafè o l’hora de l’esmorzar.
“Oralment, el català és una llengua força viva però hi ha alguns elements de preocupació. El programari informàtic és moltes vegades en castellà o en anglès, els pressupostos que s’envien a altres empreses són en castellà, els processos de selecció, el pla de prevenció de riscos laborals, el pla d’igualtat o el pla d’emergències sovint també “, ha explicat Pere Ejarque, assessor en responsabilitat social corporativa de la Cecot. Per això l’any passat, l’entitat empresarial va publicar una guia de bones pràctiques sobre l’ús del català a l’empresa, que Ejarque assegura que “ha tingut una bona acollida”.
Aquella eina s’adreçava principalment als responsables de la mateixa organització i pretenia incidir en els cinc principals eixos d’interacció lingüística: els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa. Ara, la patronal inicia un nou servei dirigit ja no tant a l’empresa sinó als treballadors.
“Volem que el català sigui una llengua ferma i d’ús integral a l’empresa. Volem revertir la inèrcia de canvi de llengua”, ha manifestat Ejarque, que creu que dins del món empresarial “hi ha persones motivades perquè això sigui una realitat”.
Per a l’assessor de la Cecot, és una qüestió de “voluntat“. “El món empresarial no es aliè a la llengua i s’ha de comprometre més amb el català”, sosté.
El nou servei es dirigeix a totes les empreses vinculades a Cecot, unes 35.000, però està obert a totes aquelles que demanin assessorament en la matèria.
