Quina és la situació actual de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa? Estem tenint unes dinàmiques que comporten un augment de preus i una inflació i un context d’interessos alts amb una afectació incerta per a les empreses. Per altra banda, però, hi ha la paradoxa que moltes pimes tenen més comandes que mai. No saben quins costos tindran per aprovisionar-se ni en el consum d’energia, però aquesta demanda requereix injectar elements de creixement de l’empresa. L’empresa ha de tenir una estratègia, però cada cop l’ha d’intentar assolir d’una manera més tàctica, aprofitant oportunitats, fent canvis ràpids i sent capaç de remodelar-la quan convingui.
Els últims mesos han rebut més consultes o peticions d’assessorament a causa d’aquest context? És cert que hi ha un patró de preocupació. Les empreses saben que la Cambra o les institucions difícilment podem canviar coses, però és necessari traslladar en quina situació es troben.
Aquest canvi de paradigma els ha portat a repensar els serveis que ofereixen des de la Cambra? Un dels valors diferencials de la Cambra és que té l’oportunitat de conèixer molt bé qui fa què en les empreses, quines circumstàncies viuen i quins reptes tenen. Hem pogut visitar moltes empreses i veure tots els punts que hi ha en comú. Això ens ha portat a desenvolupar una metodologia d’intercanvi de coneixement i experiència entre els mateixos empresaris que és el nostre programa Plató. Abans la Cambra estava més centrada en la formació, potser també perquè hi havia més directius de pimes que en el seu moment no s’havien format tant. Ara estem més centrats a saber qui fa què i com dins de l’empresa i posar-los en contacte perquè comparteixin coneixement i experiències. La Cambra s’ha convertit en una plataforma de coneixement i relacions, d’interconnexió, i això també contribueix al desenvolupament socioeconòmic. Estem en un món on l’organització és molt més líquida, on compartir el coneixement és molt més important i on les actituds col·laboratives són imprescindibles. Per tant, hem de projectar un model de cambra oberta i transformadora de les formes d’acompanyar les empreses avui dia.
Però més enllà de posar en contacte empresaris, les empreses i els emprenedors també deuen necessitar l’acompanyament d’experts que formen part d’institucions com la que dirigeix. L’aspiració és que la Cambra sigui capaç de donar suport i fer tot un acompanyament orientat a la necessitat específica de l’emprenedor, indistintament de la seva etapa empresarial. En una etapa inicial, hem d’ajudar a implementar visions de model de negoci, acompanyar en la recerca de finançament i fins i tot poder oferir les nostres instal·lacions perquè s’hi ubiquin si els fa falta. Però en una etapa de creixement, també hem d’ajudar a identificar reptes i acompanyar en la digitalització, en el posicionament dels seus serveis a l’estranger…
Aquesta internacionalització com ha de ser en un moment com l’actual? Estem en un moment en què ajudar les empreses a continuar el camí internacional és complicat. Aquest model tradicional de l’exportació que es basava a fer molta perspectiva directa està en qüestió. La pandèmia ha trencat dinàmiques de mobilitat i la complexitat geopolítica fa que consolidar un mercat costi molt i només que passi una coseta puguis perdre tota la feina feta durant anys. L’empresa, el que ha de fer, és buscar créixer en els mercats on és present, arribant més bé al consumidor final del seu producte, incorporant unes estratègies digitals que en aquest moment probablement no té.
Dins de les diverses línies de servei, han posat força èmfasi en aquesta digitalització. Al principi d’aquest mandat, en termes de digitalització, la Cambra feia molt poca cosa. Ara hem estat una de les primeres quatre cambres catalanes a ser escollides com a punt Acelera Pyme de la Red.es i acabarem l’any ajudant 280 empreses en processos de digitalització. A més, hem liderat una aliança amb molts altres agents constituint un centre d’innovació digital, el Digital Impulse Hub (DIH).
El DIH ha rebut el “Seal of Excellence” de la Comissió Europea, però no rebrà finançament per part de la institució. En quina situació el deixa això? Més enllà dels que reben finançament europeu i s’escullen perquè siguin el referent oficial, les normes exhorten els estats membres a ser conseqüents amb aquelles entitats que hagin assolit el reconeixement europeu perquè puguin ser una realitat de funcionament. Així, estem negociant amb el ministeri el seu desplegament específic. Els digital innovation hubs amb “Seal of Excellence“, que són 12 a Espanya, ja hem presentat els projectes i l’estructuració del funcionament i les prioritats i el ministeri està treballant en la convocatòria específica.
L’any vinent s’han de celebrar eleccions a la Cambra. Com influiran els resultats en aquest canvi de línia de serveis? En aquesta etapa, la Cambra s’ha centrat en una major representació de les empreses, una millor coordinació i interdependència amb les polítiques municipals, una millor capacitat de coordinar-nos entre cambres i una transformació i adaptació de les línies de servei d’acord amb les necessitats. És bo que hi hagi renovació, ha de ser-hi. No és normal que abans del 2019 passessin nou anys sense eleccions. Hi ha d’haver renovació perquè els projectes es regeneren, entres noves idees, inquietuds i visions i això és molt bo, però no soc jo qui ha de marcar les línies del proper mandat.
