Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Des que la UE vol parar d’importar petroli i gas de Rússia, i limitar el seu preu, ha portat Putin a vendre a Àsia, sense arribar al volum anterior, reduint-lo en 1 milió de barrils diaris. Per la seva banda, EUA ha incrementat les vendes de petroli i gas aquest any, per tal de frenar l’escalada de preus, venent bona part de les seves reserves, que ara estan en 348 milions de barrils, el nivell més baix des del 1983. Sabent que el congrés dels EUA ha marcat un mínim de 252,4 milions de barrils de reserva estratègica, queda poca mobilitat per continuar pressionant els preus a la baixa com fins ara. A més, la producció als EUA de petroli s’ha estancat en 11,9 milions de barrils diaris, mentre que els subministres han augmentat i, per tant, estem en una tessitura que d’aquí a sis mesos pot fer que el preu torni a escalar.
Avui, sembla doncs que la induïda recessió per controlar la inflació ha permès aguantar aquesta situació, però el coixí de les reserves s’està consumint a poc a poc i acabarà portant un nou increment de preus. Això duria a un nou augment de viatgers i transaccions a l’Àsia, augmentant dràsticament la demanda de petroli. Molts altres països com Índia i, fins i tot, Europa han anat mantenint aquesta demanda relativament forta tot i tenir la desacceleració econòmica a tocar. De fet, l’escenari ens pot portar de nou a preus per sobre dels 100 $ el barril com fa uns mesos.
La dependència del petroli i gas a Europa ens ha portat a inflacions 3 punts per sobre de la inflació als EUA, país que és productor i que ha pogut de moment regular millor la inflació energètica. De tota manera, penso que tenim un escenari no només dominat pel consum i, per tant, la pujada de tipus frenarà una part d’aquesta inflació, però no tota. A més, tenint en compte que grans beneficiats de la inflació han estat els estats centrals, mentre que les famílies i les empreses han rebut directament l’impacte de la inflació i de la pujada de tipus.
