Una de les principals reivindicacions actuals dels empresaris catalans és la de desburocratitzar la tramitació administrativa a la qual s’han d’enfrontar i acabar amb una “complexitat regulatòria” que, segons argumenten, és un fre a l’activitat empresarial. No és una reclamació nova, però sí que s’ha accentuat en els últims temps. En aquest sentit, l’Institut Ostrom , “think tank” liberal de Catalunya, ha presentat aquest dimecres a la seu de la Cecot un decàleg de mesures que pretén posar fil a l’agulla per acabar amb aquesta situació i que inclou recomanacions com la creació d’una bústia de la hiperregulació; la implementació d’un “fast-track” (camí ràpid) burocràtic per a projectes d’especial interès econòmic; i el silenci administratiu positiu de 90 dies.
Des de l’institut lamenten que Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització que s’ha accelerat amb el pas dels anys. El “think tank” destaca que el sector industrial −incloent-hi grans empreses i pimes− ha enregistrat una caiguda del seu pes sobre el Valor Agregat Brut (VAB) total de l’economia, passant d’un 27% a un 17% , i demana implementar diverses mesures per revertir la situació.
Pau Vila, director de programes de l’Institut Ostrom, assegura que “Catalunya ha protagonitzat un excés d’implantació de tràmits administratius que porten associats llargs terminis de tramitació per a l’obtenció de llicències d’activitat, urbanístiques o de legalització envers la normativa d’incendis, entre d’altres”, una idea compartida per la Cecot. En l’informe “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”, que ha elaborat l’Institut Ostrom i l’associació Catalunya sense límits i que s’ha presentat aquest dimecres a la Cecot, es recull que segons la base de dades Doing Business elaborada el 2015 pel Banc Mundial, Catalunya es troba en dissetena posició −sobre un total de 19 comunitats autònomes− pel que fa a la facilitat administrativa d’iniciar activitats industrials.
Per avaluar la problemàtica, l’Institut Ostrom demana poder disposar de les dades agregades i centralitzades sobre peticions de permisos d’obres, llicències d’activitat i legalització contra incendis, amb el percentatge de permisos concedits i el temps de resposta en cada cas, de tal forma que no calgui consultar municipi per municipi sinó que totes les dades estiguin disponibles en un sol lloc com ara l’Idescat.
Tot i això, argumenten que el “problema és evident” i per això proposen diverses mesures per canviar aquest paradigma com la consolidació de l’aposta per la digitalització de l’administració pública que permeti una major eficiència en la presentació i resolució de tràmits o la implementació d’un “fast-track” (camí ràpid) burocràtic per a projectes d’especial interès econòmic, particularment de caire urbanístic, ja que han detectat que aquesta “és l’espina dorsal de la majoria de projectes industrials fallits per excés de dilatació en el termini de tramitació”.
L’entitat també defensa la creació de la figura del “perseguidor” de projectes encallats en tràmits que s’originen en el sistema de Finestreta Única Empresarial, “que l’administració tingui persones que siguin un punt centralitzat per seguir l’estat dels diversos tràmits d’un projecte i que aquest perseguidor sigui qui interpel·li les diverses administracions involucrades i organismes municipals i autonòmics per a desfer-ne la obstrucció.
De la mateix manera, el “think tank” és partidari d’ampliar el silenci administratiu positiu a més tràmits, és a dir, que passats 90 dies, i sense resposta de l’administració, es consideri positiva la resposta al tràmit; així com d’implementar un sistema de declaracions responsables com a substitutiu de les llicències que permeti agilitzar els casos en els quals l’administració no pot donar una resposta en temps i forma a una petició de llicència, una proposta particularment orientada a tràmits menors.
L’institut també demana anar cap a un marc de disseny i avaluació de polítiques públiques que intenti frenar canvis regulatoris sobrevinguts que provoquen inseguretat jurídica per a dur a terme activitats econòmiques, com va passar amb l’impost a la generació elèctrica dels Pressupostos de la Generalitat.
Pel que fa a la “complexitat regulatòria”, l’entitat sosté que el volum de normatives és massa gran i en aquest sentit suggereix la implementació dels principis de compensació normativa “one in, one out” (per aprovar una normativa cal eliminar-ne una altra) i balanç pressupostari zero (per aprovar una norma amb dotació pressupostària cal justificar quina dotació existent es redueix o suprimeix). En la mateixa línia, proposa la creació d’una bústia de la hiperregulació inspirada en el model de Dinamarca, Holanda i Regne Unit que permeti a la ciutadania i empreses denunciar situacions on la densitat burocràtica sembla excessiva i dificulta la posada en marxa d’iniciatives d’emprenedoria o noves inversions del teixit empresarial existent. “Catalunya era l’any 2019 la comunitat autònoma que liderava el nombre de pàgines en butlletins oficials amb 106.900 pàgines, quan el País Basc en tenia 5.900”, ha explica Vila, a tall d’exemple.
Finalment, l’Institut Ostrom insta a crear un clima polític en què hi hagi un major consens i que permeti la construcció d’infraestructures clau per al teixit econòmic tot disminuint “el grau de condicionament de la agenda pública per part de determinats grups d’interès minoritaris que aconsegueixen frenar qualsevol projecte constructiu, com l’ampliació del Port de Barcelona i de l’Aeroport d’El Prat o el desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics”.
La intenció del “think tank” amb aquest decàleg de mesures és incidir en l’àmbit legislatiu i canviar una cultura que avui dia “no és prou conscient del concepte de finestra d’oportunitat dels projectes industrials i que pensa que que quan una empresa necessita ampliar la planta és igual que ho faci el 2022 o el 2027”.
