Recuperar el cobalt, el níquel, el manganès, el liti, el grafit, l’alumini i el coure que contenen les bateries recuperades de vehicles elèctrics que ja no es poden usar de nou. Aquest és l’objectiu del projecte europeu Batraw que lidera el centre tecnològic terrassenc Leitat i en el qual participen 17 socis més provinents de set països diferents.
La finalitat de la iniciativa és crear un nou procés per reciclar aquestes matèries primeres crítiques i reduir, així, la importació d’aquests materials, garantint, alhora, una cadena de subministrament estable de cara al previsible creixement del mercat de la mobilitat elèctrica en els pròxims anys.
El projecte, de quatre anys de durada, s’emmarca en el reglament de la Unió Europea (UE) sobre bateries i residus de bateries, que en aquest moment està en fase de debat. La normativa exigirà que totes les bateries comercialitzades a la UE, incloses les de vehicles elèctrics i híbrids, siguin gestionades de manera sostenible al final de la seva vida útil i serveixin com a font de matèries primeres secundàries per a sectors com el de l’automoció, les energies renovables i les tecnologies baixes en carboni.
Batraw inclou dues proves pilot amb bateries de vehicles elèctrics. En funció dels resultats, però, pot ser que s’estenguin a altra mena de bateries, incloses les domèstiques, per a recuperar tots els metalls i materials que contenen.
La informació recopilada durant el projecte es posarà a disposició de totes les parts interessades a través d’un passaport digital de bateria, emmagatzemat en el “blockchain” del soci alemany Minespider.
Dues proves pilot
La primera prova pilot tindrà lloc a Pamplona i serà organitzada per BeePlanet. Aplicarà processos semiautomàtics al maneig d’aquestes bateries per a separar fins al 95% dels seus components, incloses cel·les i mòduls aptes per a la seva reutilització.
La segona prova pilot es farà a Bessines sud Gartempe (França) a les instal·lacions d’Orano. Implementarà un pretractament mecànic i tecnologia hidrometal·lúrgica per a millorar la separació dels materials continguts en la denominada massa negra (substància composta per metalls no ferrosos resultants de la trituració de les bateries) per a separar entre un 90% i un 98% del grafit, alumini i coure.
El projecte, que va començar l’1 de maig, contempla una primera fase enfocada al desenvolupament de directrius d’ecodisseny perquè afavoreixin la reparació i el desmantellament de les bateries, així com millors pràctiques per a la manipulació i el transport segurs d’aquests residus.
A continuació, està prevista la creació d’una bateria prototip a partir de les matèries primeres recuperades i d’un passaport digital per a capturar i comunicar informació clau al llarg del cicle de vida d’aquesta, inclòs el proveïment, el processament, la reutilització i el reciclatge de components.
Finalment, els 18 socis analitzaran la viabilitat d’un pla empresarial per a explotar a la UE aquests nous processos de desmuntatge i reciclatge de bateries i elaboraran recomanacions de polítiques basades en els resultats per a enriquir els desenvolupaments reguladors en curs.
El projecte compta amb un pressupost de 13,21 milions d’euros dels quals 10,23 són finançats per la Comissió Europea en el Programa Marc Horitzó Europa, el principal programa de finançament de la UE en matèria de recerca i innovació per al període 2021-2027.
