La Cecot es mostra preocupada per la “poca definició” de la modificació de llei de Seguretat Nacional impulsada pel govern espanyol per dotar-se d’un mecanisme per reaccionar davant d’una situació de risc de seguretat estatal. La patronal amb seu a Terrassa considera que el canvi és poc concret i que deixa la porta massa oberta a delimitar de quin grau d’amenaça es parla o quins són els recursos dels quals pot disposar.
La proposta avança el seu curs al Congrés després que PSOE i PP tombessin les esmenes a la totalitat que van presentar ERC i Junts, a qui ara la Cecot ha traslladat les seves inquietuds per a mirar d’incorporar-les a les propostes de modificació de l’articulat.
La patronal considera que la proposta implica una sèrie d’incerteses de cara a la defensa dels interessos de les iniciatives privades i dels treballadors. “Ens amoïna l’elasticitat del concepte de l’articulat perquè no es concreta de quina situació es tractaria, fet que genera una inseguretat jurídica, ni de quina manera el govern d’Espanya podria declarar la situació de manera unilateral”, ha explicat en declaracions a l’ACN Oriol Alba, secretari general de la Cecot, en referència al concepte de situació de risc de seguretat estatal. “Pot ser una guerra, un ciberatac, una pandèmia, una revolta popular o una crisi social. Aquesta elasticitat els dota per tenir la màxima capacitat de prendre decisions”, lamenta.
En l’articulat es defineix la creació d’un directori de recursos estratègics i de capacitat de producció industrials de l’Estat, ja sigui en àmbit públic com privat, del qual podria fer ús en una situació de risc. “No tenim prou coneixement de com s’elaboraria el catàleg i en quines condicions se’n podria fer ús”, apunta Alba.
L’article 28 també aborda la disposició de qualsevol persona en benefici de l’Estat, que es veuria obligada a treballar sense dret a indemnització, a la vegada que estableix que qualsevol empresa “podrà ser ocupada de manera transitòria pels òrgans competents i prendre’n el control, sigui una empresa o una fàbrica, i decidir quina és la producció o la dedicació de recursos i material”, diu Alba. “S’esmenta que l’empresa tindrà dret a rebre una indemnització, però hi ha poca concreció de les condicions, les fórmules de càlcul i quines empreses podrien estar afectades”, critica.
Així, tot i considerar que la música podria sonar bé, la Cecot creu que hi ha notes que desafinen. “El text respira que les mesures es fan per garantir els drets de la ciutadania, i no hi podem estar més d’acord. Entre el teixit empresarial creiem que cal afavorir la col·laboració pública i privada per fer front a una situació de risc excepcional, però cal una concreció de les condicions per activar els protocols i les fórmules de càlcul sobre possibles indemnitzacions”, assenyala Alba.
