Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Ja fa dies que advertim de la davallada de les cotitzacions de la renda fixa, per la pujada de tipus d’interès oficial per part de la Fed als Estats Units. Aquesta realitat en els mercats americans en dòlar ha fet caure la cotització dels deutes a mitjà i llarg termini cap al 20%. Dèiem, aleshores, que l’única alternativa era posar-se en deute a curt termini per esmorteir les caigudes, invertir en renda fixa o deute on l’horitzó temporal coincideixi amb el temps a venciment d’aquesta. Així, una vegada vençut, obtinguis el rendiment pels cupons pagats segons el que s’esperava, o bé marxar cap a la renda variable per obtenir diferencials positius però amb molta més volatilitat, o sigui, risc. Ara, la situació ja està canviant, i quan passen uns mesos de tipus més normalitzats, s’ha establert un horitzó a llarg termini per exemple per al deute. Aquest escenari ha donat i pot donar fins a finals d’any alguna oportunitat d’inversió.
D’altra banda, les coses a Europa, estem patint les caigudes de la renda fixa europea a mitjà i llarg termini, tal com ja va succeir als Estats Units. Així, la protecció a aplicar és la mateixa que ja vam aplicar i esmentar anteriorment en aquelles terres. Està basada en tres fronts: comprar renda fixa a curt vs. mitjà i llarg termini, comprar renda fixa a mitjà amb venciment o duració coincident amb l’horitzó temporal de la inversió, o bé anar cap a la renda variable. No esperem tanta caiguda com en els Estats Units, ja que ja s’han anat produint correccions en les carteres de renda fixa europea, a mesura que es parlava que els bancs centrals farien el mateix a tot arreu. Però la caiguda està servida. Els inversors ja estan prenent posicions al mercat nord-americà a mitjà i llarg termini, acceptant el risc de canvi euro-dòlar, mentre que estan en mode protecció o alternatiu en el mercat europeu.
