La Cecot demana involucrar els agents socials i ecònomics en el debat de l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional. La patronal assegura que el contingut de l’article 28 deixa les empreses en una situació d’inseguretat jurídica i demana evitar la manca, al seu parer, de concreció del text.
Segons recull l’organització multisectorial en un comunicat, el text actual preveu que qualsevol ciutadà major d’edat podria ser obligat per les autoritats competents a realitzar prestacions personals sense dret a indemnització, mentre que a les empreses se’ls hi podrien requisar tot tipus de béns, aturar la seva activitat o, fins i tot, ser ocupades de manera transitòria.
“Aquest és un aspecte que ens hauria de preocupar a tothom com a ciutadans, i que ens posa en alerta com a representants del teixit empresarial i econòmic que som perquè es menciona el ‘deure’ de col·laborar personal i materialment per part de la ciutadania i de les persones jurídiques però no es concreta, per exemple, com s’indemnitzarà o es compensarà la fiscalització d’aquests recursos per part del Govern davant la gestió d’un conflicte o emergència”, destaca el secretari general de la Cecot, Oriol Alba, que demana que es concreti “amb més detall sota quins supòsits i condicions això podria produir-se, i per exemple, com es faria el càlcul d’aquestes indemnitzacions previstes”.
Més enllà de l’article 28, la Cecot explica que la Llei de Seguretat Nacional pretén regular l’actuació del conjunt d’Administracions Públiques en el que defineix en el seu articulat com a situacions d’interès per a la Seguretat Nacional, un concepte que defineix com “l’acció de l’Estat dirigida a protegir la llibertat, els drets i benestar dels ciutadans, a garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals, així com a contribuir juntament amb els nostres socis i aliats a la seguretat internacional en el compliment dels compromisos contrets”. La patronal considera que aquesta definició és difusa i que pot comportar inseguretat jurídica, “més quan el Títol III atorga a la Presidència del Govern i al Consell de Seguretat Nacional total facultat, sense prèvia consulta o deliberació del poder legislatiu i mitjançant la publicació d’un RD, que poden derivar a l’absorció i centralització de tots els mitjans materials, de tots els mitjans personals de les comunitats autònomes i de totes les competències de les comunitats autònomes i administracions locals”.
La Cecot entén que el sentit de la Llei és recentralitzador i d’invasió de competències “perquè el text no preveu la participació activa dels governs autonòmics en el procés de decisió i aplicació de les accions de Seguretat Nacional”. Per exemple, “indica que els recursos autonòmics inclosos en el catàleg de recursos del sistema de seguretat nacional passarien a seguir les directrius del Consell de Seguretat Nacional en cas de declarar-se una situació de interès per al a seguretat nacional. Això, podria provocar que el cos de Mossos d’Esquadra quedés sotmès a la direcció del Govern Central, el que generaria una invasió de les competències de les que disposa actualment la Generalitat”, lamenta.
