Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Les cadenes de subministrament i producció estan totalment distribuïdes pel món, producte de la globalització, i l’economia no està preparada per tornar a una limitació considerable del comerç internacional conseqüència de les autarquies, sense posar en perill el creixement i la fam.
Les sancions imposades a Rússia i la pressió sobre tercers països per no comerciar-hi estan afectant el subministrament energètic i també la seguretat alimentària global. La forta pujada del preu dels aliments es va iniciar abans de la invasió d’Ucraïna, directament relacionada amb la pujada dels preus del transport i dels fertilitzants, elaborats mitjançant gas natural o productes petrolífers. Rússia n’és un dels principals exportadors i les sancions i la pressió contra el comerç amb aquest país han agreujat la situació, condicionant tant els països productors, en els quals s’espera menys rendiment en les collites, com els països més pobres del món, que depenien de la compra de blat a Ucraïna i Rússia per donar menjar a la seva població. Davant d’aquesta escassetat de recursos alimentaris i de fertilitzants, es farà difícil que la pressió sobre Rússia es mantingui si la fam pot acabar fent saltar revoltes socials i governs en aquests països.
En aquest context, en què l’economia europea està més exposada a un alentiment econòmic atesa la dependència energètica de Rússia, les borses han obviat aquests efectes, pujant i recuperant part de les caigudes anteriors. El mateix ha passat a les borses americanes, on s’han produït pujades una mica més significatives, donada la seva menor dependència de l’economia russa i ucraïnesa. Tot i això, l’escenari d’inflació de moment no afluixa i els bancs centrals estan aplicant la política de disminució de liquiditat i d’augment del preu dels diners, cosa que provocarà una disminució del consum, intentant frenar l’impacte inflacionari.
