El Gremi Químic creu que el pla per eliminar la incineració de residus a Catalunya en dos anys, comportarà el tancament o deslocalització de pimes per haver de fer front “al sobrecost que suposa haver de traslladar residus a altres territoris, alhora que també s’incrementen les emissions generades pel transport”. Així ho van traslladar aquest dijous la seva presidenta, Maria Jesús Sabatés, i Eduard Broto, membre de la junta, en el marc d’una sessió de treball sobre la gestió de residus amb representants de l’Agència de Residus de Catalunya i de la Cecot.
Des del Gremi al·leguen dificultats per eliminar certs residus si no és per la via de la incineració. “El més preocupant és que tenim la sensació que l’administració no és conscient que no podran garantir-se per a les futures inversions el tractament dels residus especials que per llei i amb la tecnologia actual només poden incinerar-se (sector químic, farmacèutic, automobilístic…)”, va exposar Sabatés. “No té sentit fer una llei de la que una part d’empreses afectades no podrà donar compliment perquè, reitero, hi ha residus que només es poden eliminar per la via de la incineració. Catalunya està obrint el debat de la relocalització de producció industrial, tornar a produir aquí vol dir que també haurem de gestionar residus i si no hi ha certesa sobre què suposarà a les pimes tornar a produir a Catalunya, difícilment relocalitzaran”, va dir
En la reunió hi van participar representants empresarials de sectors com el químic, el tèxtil, el de la transformació del plàstic i el packaging; membres de l’àrea d’assessorament en medi ambient i economia circular de la Cecot, i Isaac Peraire i Francesc Xavier Reinaldos, director i director adjunt de l’Agència de Residus de Catalunya, per compartir reptes i propostes a curt i mig termini en l’àmbit de la gestió dels residus des de la realitat de les pimes.
Francesc Roca, president del Gremi Tèxtil, i Joan Carles Codina, vicepresident de l’Associació d’Indústries Transformadores del Plàstic de Catalunya, van traslladar la seva preocupació per un “excés de normativa” en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat “multiplicitat de gestions administratives i complexos tràmits burocràtics”, tot demanant simplificació, claredat i concreció en els criteri tècnics per poder prendre decisions. Codina ho va exemplificar amb el nou impost al plàstic del qual “encara no sabem ben bé com, qui i de quina manera s’aplicarà, si la Generalitat tindrà marge de competències o no”. “És un drama no poder saber cap a on has de definir l’estratègia de l’empresa i els objectius que pots proposar-te amb tanta incertesa i anuncis públics que acaben esdevenint soroll”, va dir.
Per la seva part, Jordi Vilar, president de l’Agrupació d’Associacions de Polígons i empresari en el sector del packaging, va introduir al debat la necessitat que la Generalitat analitzi l’impacte de nous impostos sobre emissions, reciclatge i residus per evitar la pèrdua de competitivitat de les pimes ubicades a Catalunya en relació a altres territoris. “Ens preocupa l’establiment i increment d’impostos més pensants amb afany recaptatori que pensats per corregir i ajudar a transformar una activitat”, va detallar Vilar.
En aquest sentit, els assistents van coincidir en reivindicar que els diners recaptats pels impostos d’emissions de CO2 i els relacionats amb el medi ambient retornin en incentiu a la innovació de l’activitat industrial, per dur a terme les transformacions necessàries en el model productiu i executar-les. Des de la Cecot es considera adient l’ús d’impostos directes i finalistes “sempre i quan sigui per incentivar o desincentivar determinades actituds o activitats”, però defensen que un cop assolit l’objectiu, o transcorregut un temps acordat, caldria eliminar part d’aquests impostos i “no pas consolidar-los com a via d’ingrés per cobrir altres despeses o finalitats”.
En aquesta línia, Francesc Roca va apuntar la idoneïtat, al seu parer, d’un sistema basat en la reducció de la càrrega impositiva a les empreses que estan actuant bé, com a incentiu. “Al tèxtil estem impulsant iniciatives i projectes orientats a l’economia circular que necessitaran del suport de l’administració. Aquest suport pot venir dels Next Generation o per la via d’una reducció de càrrega impositiva, o les dues en funció de la fase de cada projecte”, va suggerir Roca.
També en aquesta línia, Jordi Vilar va proposar a l’ARC implementar l’economia circular als polígons industrials per poder gestionar els residus de les diferents empreses ubicades. “Seria interessant que l’Agència de Residus i el departament d’Empresa col·laboressin, tot establint un projecte de simbiosi industrial que potenciï l’economia circular interna en els diferents polígons”, va indicar Villar.
