Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Tal com vàrem dir la setmana passada, les tecnològiques han estat i seran el motor de les pujades a les borses a partir d’ara. Però estem en un escenari d’alta volatilitat especialment en aquest sector. Aquesta pèrdua de fins a un 25% del valor de la companyia en els mercats en pocs dies, ens porta a reflexionar sobre el significat de la volatilitat en aquests moments.
Semblava que la falta de solidesa en la creació de valor només afectava companyies petites i mitjanes, però últimament està arribant també a les grans companyies del grup de les FAANGs, que suposen el 25% de la capitalització de l’índex americà S&P 500. Fa la impressió que amb el diner barat i un deute fàcil s’ha construït un valor més fictici o exagerat, basat en projeccions de creixement en un món exuberant, amb un horitzó de bonances contínues, que sembla haver-se desinflat amb el canvi d’escenari monetari proposat pels bancs centrals i la inflació, cosa que s’ajusta més a la probable realitat.
Amb el canvi de règim, la cosa pot endurir-se fent una valoració més restrictiva de les companyies, on se’ls hi exigeixi més marges pel risc, acompanyat per un esgotament de la liquiditat dels particulars amb tants de pujades dels costos. Això provocarà inexorablement una caiguda del consum. D’aquesta manera, qualsevol canvi d’escenari monetari no expansiu pot provocar una caiguda generalitzada de forma imprevista i volàtil.
Així, sembla que la classe política i els bancs centrals són víctimes de les decisions presses després de la crisi de Lehman Brothers, i no poden moure’s d’una forta liquiditat, si no volen veure com l’economia entra en recessió, fet que ja va succeir al 2018 als Estats Units, i que pot dur a les economies més desenvolupades a un període anomenat de trampa de la liquiditat, com ja va passar al Japó allà pels anys 90.
