La patronal terrassenca Cecot acaba de publicar una nova guia de recomanacions i bones pràctiques per impulsar l’ús del català a l’empresa.
L’organització multisectorial explica que el document, que ha estat elaborat de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és fruit del compromís de l’entitat pel foment del català en el teixit empresarial i que la guia és una primera acció de resposta a les conclusions obtingudes mitjançant un sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme l’any 2020, que destacava, entre altres, que l’etiquetatge en aquesta llengua a la nostra comarca encara és pobre.
L’enquesta constatava que l’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals. I és que, per posar un exemple, en el 46% de les empreses consultades l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions.
Prenent aquestes conclusions com a punt de partida, l’assessor en responsabilitat social de la Cecot, Pere Ejarque, considera que és “important impulsar l’ús de la llengua en aquest àmbit més de tipus documental, d’etiquetatge o d’atenció, tot traslladant l’escenari que viu la llengua en les comunicacions interpersonals també a l’àmbit de la gestió interna, impulsant un trànsit tan natural com sigui possible”. Però la guia no només té aquest objectiu. La Cecot recorda que “no es pot obviar que l’ús de les llengües a l’empresa depèn en qualsevol cas de la direcció de cada empresa i de com la integren el seu pla estratègic”. “Els resultats de l’informe Vallcat ens van traslladar que encara tenim molt camp per recórrer en l’àmbit empresarial i la guia vol donar eines a les empreses i convidar a la reflexió”, comenta Ejarque.
En aquest sentit, des de la patronal sostenen que un factor important a tenir en compte a l’hora de fomentar l’ús del català a l’entorn de l’empresa és l’alt volum de programes informàtics, sistemes d’informació, aplicacions de gestió i plataformes digitals desenvolupades únicament en castellà o en anglès. “En aquest sentit, l’oferta en català de programari de comptabilitat, administració, facturació, CRM, entre d’altres, és minoritària, residual i voluntarista”, argumenta l’assessor en responsabilitat social de la Cecot, que assenyala que “cal tenir-ho present a l’hora de plantejar campanyes per promoure el català a l’entorn de l’empresa”.
La Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa elaborada per la Cecot llista un seguit de recomanacions estructurades en els cinc àmbits que abasten la major part de les interaccions lingüístiques al si d’una empresa: els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa.
“Hi ha prop de 10 milions de persones que parlen català, per tant, té molt sentit que la llengua catalana sigui present en tots els àmbits de l’empresa: quan l’empresa atén els clients, pacta amb els proveïdors, desplega la gestió i la comunicació interna, i es projecta per mitjà de la comunicació externa. Donar-hi suport i fomentar-lo són els objectius d’aquesta guia”, explica Ejarque.
En relació a la clientela o els proveïdors, la guia proposa a les empreses interpel·lar-los sempre primer en català i només canviant de llengua si així els ho demana el client o el proveïdor. També recomana mostrar la llengua catalana a clients de fora de Catalunya i distribuir la informació de manera bilingüe també per als clients de fora del territori.
Pel que fa a la comunicació interna, la Cecot considera el foment del català pot venir de la mà de la política de qualitat de l’empresa, impulsant que la plantilla es formi en llengua catalana o també en els plans d’acollida. Per la seva banda, en l’àmbit de la gestió interna, tenint en compte que el programari sovint s’utilitza en versió castellana o anglesa, les recomanacions es focalitzen en impulsar l’ús de la llengua en els processos de selecció, en els plans d’igualtat, d’acollida, d’emergència, entre altres.
Finalment, en relació a la comunicació externa es recomana incrementar l’ús del català a les xarxes socials; adoptar un major compromís adquirint el domini .cat, aplicant el català a la retolació interna, productes de marxandatge, memòria d’activitats, etc.; i aprofundir en la retolació i etiquetatge de productes en llengua catalana.
