La patronal terrassenca Cecot reitera la necessitat d’assolir una relació de “confiança” entre el sector privat i el públic, implementar canvis en el model tributari i donar protagonisme a les empreses en el sistema de Formació Professional per encarar la reactivació econòmica. Ho fa en el marc d’un acord amb altres organitzacions empresarials territorials com ACEB (Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà), el Centre Metal·lúrgic, CIESC (Consell Intersectorial d’Empresaris), FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès), FOEG (Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona), la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, la UEA (Unió Empresarial de l’Anoia) i la UEI (Unió Empresarial Intersectorial), que han pactat un un pla d’acció per donar resposta als reptes i oportunitats de les pimes en un context de reactivació.
Les diverses entitats han consensuat un document de propostes i conclusions al voltant de tres aspectes clau per al teixit empresarial: la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i l’ocupació i els perfils professionals.
En relació al primer eix, les patronals consideren oportú que el sector públic se sotmetés a un retiment de comptes obligatori i unes auditories externes “en la mateixa mesura que ho fa qualsevol empresa o autònom”. Però també fan autocrítica i llisten accions a emprendre des del sector privat com ara fer visibles casos d’èxit en gestió publicoprivada, denunciar públicament aquells casos de mala gestió que acaben afectant la imatge general de tot el teixit empresarial i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial i de la persona empresària.
Pel que fa a l’àmbit tributari, les organitzacions empresarials lamenten que “l’any 2020 ha estat l’any de major pressió fiscal fins al moment, malgrat l’impacte que la Covid-19 ha provocat a teixit empresarial”, amb una política fiscal que “lluny de donar suport a l’activitat i la inversió, ha anat més orientada al sobre endeutament de les empreses”. En aquest punt, asseguren que el teixit empresarial demanda un model tributari compensatori i que la majoria d’empreses estarien disposades a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin eficients i àgils. Per això demanen analitzar i proposar vies de simplificació de la gestió administrativa de tots els ajuntaments.
A més, a nivell impositiu, proposen apostar per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost i no consolidar-lo.
Ja en el tercer eix, el del repte dels perfils professionals, consideren que el sistema de Formació Professional a Catalunya hauria de dependre del Departament d’Empresa i Ocupació i no del d’Educació, i suggereixen implementar o adaptar a Catalunya el sistema Basc de Centres Integrats de Formació (ocupacional, contínua i reciclatge), “que fa que els centres treballin en xarxa sense cap discriminació entre públics i privats”, diuen.
A més, demanen una orientació professional dels joves que respecti la realitat i la diversitat del sistema productiu i establir la figura dels tutors d’empresa, un orientador professional desvinculat dels perfils d’ensenyament o docents d’ESO o Batxillerat.
