La Seu de la Cecot va ser ahir l’escenari de la Jornada “Reptes i amenaces de la descarbonització i electrificació de la indústria a Catalunya”, que va reunir les preocupacions del sector empresarial sobre l’endarreriment de Catalunya respecte la transició energètica i la implantació de fonts renovables.
Catalunya es troba a la cua d’Europa en desenvolupament energètic, fet que suposa una incertesa per als empresaris davant la presa de decisions estratègiques i d’inversió. Reclamen una actuació immediata i una unió d’empresaris i administració per aconseguir un model d’energia verda i sostenible. El sector empresarial és molt crític amb la falta de full de ruta polític sobre aquest àmbit i la moratòria de la burocràcia.
Víctor Cusí, representant d’Obercat -Observatori d’Energies Renovables de Catalunya- va posar sobre la taula el Real Decret 16/2019, que permetia la tramitació de nous projectes energètics. Des de la publicació del decret, però, només s’han produït 29 megabytes d’energia fotovoltaica i cap d’eòlica. Cusí va recordar que al 2030 s’han de produïr 600 MB d’energia solar i 400 d’eòlica per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU, meta que Catalunya es troba molt lluny d’aconseguir.
Un dels reptes és la descarbonització de l’economia. Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat a Terrassa, va recordar les convocatòries dels Fons Europeus, que prometien 140.000 milions d’euros. “S’estan duent a terme convocatòries reals i tots els projectes tenen a veure amb l’energia verda. Des del govern tenim un compromís ferm amb la transició energètica. L’illa de vianants és un pas més cap a la descarbonització” va afirmar la regidora.
De tota la producció energètica del 2020, les energies només van suposar un 19,8%, segons l’Institut Català d’Energia. Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de PIMEC, va emfatitzar que dels 103 mil milions de tones de recursos al món, un 60% es perden. “És un gran desaprofitament. Els ciutadans només utilitzem un 17% de l’energia primària dels 295 terabytes que arriben a Catalunya. ” va remarcar.
Preocupacions de cara al futur
Per a solucionar-ho, Vila va proposar una estratègia basada en tecnologies disruptives: “Hem de ser disruptius econòmica i socialment i unir les dues vessants. Catalunya produeix les mateixes emissions que al 2016, el decret no ha fet cap impuls real per trencar aquesta resistència al canvi” va afirmar, recalcant la falta d’un lideratge social, polític i econòmic.
Joan Mora, CEO i fundador de Kriter Software, va reclamar l’electrificació de la indústria catalana: “Si seguim deixant passar el temps, vindran les empreses de fora a vendre’ns energia renovable i haurem d’acceptar perquè encara no tindrem les capacitats suficients per a produir la nostra” va assenyalar.
A més, Mora va afegir que la pujada del preu de la llum i l’oligopoli de les grans empreses energètiques del país és un motiu de preocupació pels empresaris presents de cara al 2022, quan moltes petites i mitjanes empreses temen no poder assolir els elevats costos i moltes ja comencen a optar per l’autoconsum. Creuen que hauran de recórrer a ICOS.
Fons Europeus insuficients
Dels 140 mil milions d’euros pactats per a Catalunya amb els Fons Europeus per potenciar l’energia verda, la Unió Europea només n’ha fet arribar 9 milions. Els empresaris no només consideren la quantitat insuficient, sinó que temen que la majoria dels fons vagi destinats a projectes de grans empreses, i les PIMES es quedin sense recursos.
