Pere Simó DOMÈNECH, director de l’oficina de Renta 4
El BCE ha confirmat el manteniment de la seva política de tipus d’interès negatius i de continuació en la injecció de liquiditat via compra de bons, tot i l’augment de la inflació. De manera subtil, ha elevat el seu objectiu d’inflació. Fins ara, pretenia que fos propera, però inferior al 2%. A partir d’ara, l’objectiu és del 2%, però de forma “simètrica”.
Seguint els passos de la Reserva Federal nord-americana, el BCE permetrà que la inflació superi el 2% de forma temporal. Si durant un període de temps s’ha mantingut per sota del nivell objectiu, de manera simètrica permetrà que es mantingui per sobre del 2% sense moure els tipus d’interès. Així, la repressió financera sobre l’estalvi es prolongarà i fins i tot s’incrementarà. L’augment de la inflació a nivell global és innegable, encara que les autoritats s’esforcin a assenyalar que són increments temporals i no estructurals. El missatge del BCE implica que els tipus d’interès a curt termini seguiran negatius durant molt de temps.
Com més temps transcorri amb aquesta situació, més gran serà el volum de dipòsits bancaris als quals es traslladi el cost dels tipus d’interès negatius. Quan els bons sobirans a deu anys ofereixen rendibilitats properes a zero (espanyol + 0,29%, portuguès + 0,20%), amb una inflació que ja supera el 2%, els estalviadors es veuen empesos cada vegada amb més força a assumir riscos i entrar en renda variable, si volen mantenir almenys el poder adquisitiu del seu patrimoni. La repressió financera sobre l’estalvi exercida pel BCE no sembla que hagi de finalitzar. La nova estratègia anunciada suposa un nou estrenyiment sobre l’estalvi.
Alhora, aquesta situació de tipus zero estructurals i d’enorme liquiditat és la veritable clau que les borses no caiguin. A més, no hi ha marxa enrere en aquestes polítiques expansives dels bancs centrals, ja que la Fed no pot revertir-les, i menys encara ho pot fer un BCE que ha assumit la tasca de mantenir alineades les primes de risc dels bons sobirans europeus comprant en els últims quinze mesos la pràctica totalitat de les emissions de bons públics europeus.
