Ramon Talamàs va accedir a la presidència de la Cambra de Terrassa fa dos anys / Nebridi Aróztegui
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa està d’enhorabona. La institució compleix avui 135 anys i ho fa amb la mirada posada en la reactivació econòmica, la digitalització, l’economia circular i la sostenibilitat. En parlem amb el seu president, Ramon Talamàs.
135 anys. Es diu de pressa. Sí, és una llarga trajectòria. La Cambra de Terrassa, com a degana de Catalunya, es va crear en un moment en què diversos empresaris de Terrassa van entendre que calia un organisme per fomentar el comerç i l’activitat internacional. Les necessitats segurament han canviat però l’objectiu general, que és el foment de l’activitat econòmica, segueix plenament vigent.
Com han canviat aquestes necessitats? Abans a Terrassa el sector predominant era el tèxtil i la resta de sectors donaven servei a aquest. Ara l’activitat econòmica de la demarcació és molt més variada i això fa que sigui més difícil identificar polítiques comunes. A més, abans segurament l’activitat de promoció de vendes era la més important. Ara hi ha molts altres aspectes a tenir en compte com la sostenibilitat, el cost de l’energia, l’economia circular o la digitalització, per dir-ne alguns.
En aquest sentit, què estan fent des de la Cambra? Hi estem invertint esforços, amb diversos programes i assessorament en consonància amb altres socis. De fet, aquestes són les principals línies dels sis projectes que hem presentat als fons europeus Next Generation. A més, el Digital Impulse Hub, que coordinem juntament amb altres companys de viatge, és una clara aposta estratègica per a fomentar la transformació digital.
Des de la pèrdua del recurs cameral, les cambres han hagut d’aplicar una política d’austeritat, assegura Talamàs, que espera que en aquesta legislatura s’aprovi la Llei de Cambres catalana
Quina és la seva prioritat? Ara per ara, la nostra prioritat és que el teixit socioeconòmic surti enfortit. Com a Cambra veiem que hi ha certs reptes que s’han d’afrontar com tot el tema comercial, amb tendències mundials que són difícils d’atacar des d’una visió localista. Nosaltres propugnem que la mirada de les polítiques sigui àmplia, com a mínim comarcal. Quant a la digitalització, hem d’oferir el nostre acompanyament ajudant les empreses a què sàpiguen realment quines són les seves necessitats i el seu funcionament i proporcionant-los eines que ja existeixen per no haver de crear-ne de noves. I des del punt de vista de la sostenibilitat i el canvi climàtic, hem d’ajudar el teixit empresarial a fer el pas cap a la descarbonització amb conscienciació i incorporant aquest aspecte com a raport de la gestió.
Hi confien, en els fons europeus? Sense voler posar aigua al vi, hem de ser curosos. Els projectes presentats tenen de moment el valor que tenen. Són manifestacions d’interès, però és una qüestió en què hem d’estar amatents. Està clar que no es finançaran projectes que no tinguin un valor per a l’economia a nivell de sostenibilitat, de digitalització i d’efecte tractor. Des de la Cambra hem d’ajudar que les empreses que s’hi puguin ancorar ho aconsegueixin ajudant-les en la tramitació.
Quines sensacions hi ha entre els empresaris ara que sembla que de mica en mica anem recuperant la normalitat? Els estudis econòmics de què disposem denoten que la confiança empresarial va pujant. La taxa d’atur és elevada i la capacitat productiva encara està per sota de la d’anys anteriors, però estem sobre el 65%. A més, segons els resultats d’una enquesta feta als membres del nostre plenari, el 78% ens diu que l’últim trimestre els negocis han evolucionat positivament i quant a perspectives un 82% creu que ho seguiran fent. Quant a la gestió dels fons europeus hi ha un cert escepticisme. Un 60% creu que poden ser una oportunitat, però un 70% creu que se’n beneficiaran només les grans empreses. En aquest sentit, hem de treballar perquè les petites puguin aprofitar també l’oportunitat.
Quins han de ser els passos a seguir per a encaminar la recuperació econòmica? Hi ha empreses que han patit molt i aquí hi ha hagut molt poques ajudes directes. S’ha d’invertir en temes de futur, identificar clarament els sectors i posar els motors necessaris perquè s’enlairin. A més, la simplificació administrativa és totalment necessària. Una empresa necessita de vegades massa temps per aconseguir una llicència. L’administració s’ha de posar les piles.
