Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Ara que comença l’economia a recuperar en general el to d’abans de la pandèmia, ens disposem a fer anàlisis de diferents sectors mitjançant els indicadors més característics.
Així és el cas del sector immobiliari, que encara està a la retina de molts de nosaltres per les grans davallades al 2008, i que si ens centrem en els indicadors més comunament emprats, com són els ratis de preu/lloguer, i el de preu/ingressos, a més de l’augment de la concessió de crèdits hipotecaris, afegit a la situació de baixíssims tipus d’interès, estímuls fiscals i un fort increment de l’estalvi, amb un limitat estoc d’habitatges disponibles, ens permet fer una foto de la situació dels mercats immobiliaris mundials.
En primer lloc, s’ha de destacar que l’índex de preus de l’habitatge mundial que el Fons Monetari Internacional usa d’una mitjana de 57 països, està per sobre del que teníem el 2008, essent una senyal de alerta. D’altra banda, quan analitzem a fons les dades, destaquen les fortes pujades de preus en països com Nova Zelanda, Canada, Suècia, Noruega, amb ratis de preu/lloguer entre 211 i 179 i de preu/ingressos entre 166 i 140, acompanyats de pujades de preus reals al voltant del 10%, i amb un increment de la concessió de crèdits entre el 6% al 11%. Aquest escenari, ens recorda molt la crisi financera i immobiliària del 2008, la diferència està en que ara no és als països de l’arc mediterrani com aleshores, sinó en d’altres latituds més al Nord tan a Europa, com a Amèrica i també a Austràlia. Segons aquests ratis, l’assequibilitat de l’habitatge està en valors molt per sobre dels que teníem el 2008, i per tant, alguns especialistes estan advertint de un possible nou col·lapse. Malgrat això, no sembla tan obvi, ja que fins que els tipus de interès no remuntin no creiem es pugui produir. Moltes dels nous finançaments hipotecaris a llarg termini s’estan subscrivint a tipus fixe, i l’esperada pujada els afectarà en menor mesura.
